Gabriel Ferrater (1922-1972)
l'alcohol és la malaltia laboral de l'escriptor, perquè l'escriptor és un maníac de la curiositat humana, un adelerat d'intimitat (és a dir, cínicament, un recercador d'observacions que li donaran els temes de la seva obra). I en una reunió de persones, l'alcohol és la millor recepta perquè tothom abaixi la guàrdia i es mostri escorxat. Jo diria, doncs, que a l'escriptor, més encara que beure ell, li interessa que beguin els altres alhora amb ell: i, és clar, és ell qui ha de pagar amb la seva persona i donar l'exemple. Aquests striptease comunitaris poden ser molt perillosos, i tots en porten alguna cicatriu.
Gabriel Ferrater "Literatura catalana: ¿Amb alcohol? ¿Sense alcohol?" a Tele/Estel, núm. 189 (5 de juny de 1970), pàg. 15.
