30 d’octubre del 2014

marialluïsa

Bénazit (Gers, França)

Se sentirà desgraciat fins que descobreixi que el millor de la vida és aquella tassa de marialluïsa que es pren al costat de la llar encesa en companyia de la persona estimada mentre al jardí les fulles mortes s'arremolinen amb el vent de la tardor. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 285

29 d’octubre del 2014

Camp de concentració

Mauthausen

El fàstic aquí és un luxe.

Joaquim Amat-Piniella K. L. Reich (1963)



27 d’octubre del 2014

el torero i la gitana


-Perquè una novel·la d’argument espanyol es vengui, és absolutament necessari que l’heroi sigui un torero i l’heroïna una gitana i que al tercer capítol ja te’ls trobis fornicant en una jungla tropical plena de toros salvatges; tot el que no sigui això és perdre el temps i el temps és or.  

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007. P. 371

24 d’octubre del 2014

Caminant



Pienso en los sedentarios abstractos que se pasan la vida en un despacho, tecleando. Golpeteos de dedos en un teclado: conectados, como dicen. ¿A qué? A informaciones que varían de segundo en segundo, a flujos de imágenes y de cifras, a cuadros y tablas. Después del trabajo toca el metro, el tren, la velocidad siempre, con la mirada fija esta vez en la pantalla del teléfono, y vuelta a pulsar teclas, y de nuevo el desfile de mensajes y imágenes. Anochece ya cuando no han visto siquiera el día. Televisión: una pantalla más. ¿En qué dimensión viven entonces, sin levantar el polvo, sin contacto? ¿En qué espacio sin relieve, en qué tiempo en el que ni la lluvia ni el sol importan? Estas vidas, desligadas de los senderos y de los caminos, nos hacen olvidar nuestra condición: nada del desgaste de las estaciones y del tiempo parece existir.


Frédéric Gros, professor de filosofia a la Universitat París XII. Autor de Marcher, une philosophie.

22 d’octubre del 2014

guineus i orenetes


Un llogaret perdut enmig d'una roureda, tan rost -deia el meu oncle- que fins les guineus havien de dur ferradures.
...

Les orenetes traçaven en el cel, amb la cal·ligrafia ràpida de la felicitat, la promesa de tardes plenes de temps per a perdre.



Xuan Bello “Neu” dins Història universal de Paniceiros [Hestoria universal de Paniceiros, 2002]. Trad. Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 186 i 187.



20 d’octubre del 2014

Cine




La caverna de Plató va ser la primera sala de cine.

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 59.



14 d’octubre del 2014

Defectes

Zdenek Lhoták Autoretrat (1996)


Tinc tots els defectes dels altres i, tanmateix, tot el que fan em sembla inconcebible. 

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut, 1973 [Trad. Josep Murgades]


12 d’octubre del 2014

Teatre burgès

Perejaume, Plafó del sostre del Liceu



Segons en Llibert, el teatre proletari ha de ser de masses. Pel que m'han dit (jo no hi he posat mai els peus), les masses són a l'escenari mentre la platea està buida, ja que no hi va ningú; o sigui al revés d'abans, que a l'escenari només hi havia uns pocs actors, no gaires, mentre les masses omplien la platea i a més el galliner. Es veu que allò d'abans era teatre burgès.

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007.

9 d’octubre del 2014

Refugi (III)

Jean Genet (1910-1986)

La letrina era el refugio obligatorio de su imaginación, un lugar borroso y sombrío en el que podía inhalar sus propios olores [...] Para el niño, la letrina era un reducto de soledad en medio de los ruidos zumbantes del exterior, los sonidos cotidianos -los saludos, los gritos de los niños que juegan, los cascos y relinchos de los caballos- que reñían con el niño semidesnudo, regordete, pensativo y eróticamente precoz.

Edmund White Genet (1993). Trad. Rossend Arqués. Barcelona: Random House Mondadori, 2005, p.  28.

8 d’octubre del 2014

Primor

Gran Bretanya, 1941. Soldats de les forces aliades, fotografiats per Robert Capa, observen com els bombarders s'enlairen per una missió a França (Robert Capa/International Center of Photography NY)


–Val a dir que és curt de vista però tira com un tigre. S’asseu en una de les màquines i comença a despatxar fatxes que era un primor. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 20.

6 d’octubre del 2014

Síndries...


Síndries sense llavors, vi sense alcohol, cases sense cap llibre. 

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 155.



3 d’octubre del 2014

Relíquies

Exvot del santuari dels Àngels (Sant Martí Vell, Gironès)

A la catedral d’Uviéu: a més del sant sudari, [...] també s’hi troben, entre moltes meravelles més, vuit espines de la corona sagrada, un bocí de la canya que els jueus posaren a la mà de Crist a tall d’escarni, una de les plomes de l’arcàngel sant Gabriel, un rosegó de pa de la Santa Cena, una de les trenta monedes per les quals Judes va vendre Crist, cabells rossos i vestits diversos de la Verge Maria, una mica de llet quallada de la Verge Maria, un tros del lignum crucis, un tros de peix cuit i un altre del rusc de la mel que Jesús va menjar amb els apòstols després de ressuscitar, l’última terra que Jesús trepitjà abans de l’ascensió, terra del sepulcre de Llàtzer, un tros de la làpida que tancava la tomba del Salvador, la rama d’olivera que Crist portava quan entrà a Jerusalem muntant un pollí.

Tot això ja era suficient per a convertir la Cambra Santa en un dels llocs principals de la cristiandat. Però encara hi ha més coses, moltes més: un resquitx del front i del pèl de sant Joan Baptista; relíquies dels dotze apòstols i dels profetes; la sandàlia dreta de sant Pere; la pell de sant Bartomeu, a qui van escorxar viu; la cartera de sant Andreu; els cabells amb què Maria Magdalena eixugà els peus a Jesucrist, i ossos i relíquies d’un sens fi de sants.

Xuan Bello “Els misteris i els secrets d’Uviéu” dins Història universal de Paniceiros [Hestoria universal de Paniceiros, 2002]. Trad. Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 117-118.





1 d’octubre del 2014

Signes dels temps

Plaça Major de Vic, 30 de setembre de 2014. Foto: Raül Presseguer



Jesús els respongué: Quan arriba el capvespre dieu: "Cel rogenc, bon temps". I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui". Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps?

Evangeli segons Mateu 16, 2-3