Un llogaret perdut enmig d'una roureda, tan rost -deia el meu oncle- que fins les guineus havien de dur ferradures.
...
Les orenetes traçaven en el cel, amb la cal·ligrafia ràpida de la felicitat, la promesa de tardes plenes de temps per a perdre.
Xuan Bello “Neu” dins Història universal de Paniceiros [Hestoria universal de Paniceiros, 2002]. Trad. Jordi Raventós. Barcelona: Adesiara, 2008, pàg. 186 i 187.
