Innocent

A la finestra hi tinc un avalot de pardals i el cel és una mica lúgubre, com si pels afores estiguessin a punt d'afusellar un innocent.

Armand Obiols-Josep Carner, Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 152.

peatge

Tanca de Melilla (Fotografia: José Palazón)

Fa poc, els immigrants subsaharians que arriben al Marroc van intentar entrar a Melilla, volien saltar la tanca per entrar al territori espanyol, les úniques imatges que n'han quedat mostraven tot de parracs clavats al filferro espinós, la muda de pell com un peatge.

Francesc Serés "Tot el que sé de mi i dels altres explicat abans d'oblidar-ho" (2003) dins de La pell de la frontera. Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 63.

ä

"Wenn er mich immer frägt" ("Siempre que él me pregunte"). La ä, desprendida de la frase, salió volando como una pelota por la pradera. 

Franz Kafka Diarios I (1910-1923). ed. Max Brod. Traducció Feliu Formosa. Barcelona: Tusquets, 2000.

dormir (I)

Vincent van Gogh La migdiada (segons Millet), 1889-1890. Museu d'Orsay, París

Qui dorm, reneix. Qui dorm, no peca. Però, sobretot, qui dorm fa un viatge, en tornant del qual el deixen a casa mateix.

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 212.

desert

Homes del desert de Wahiba, Oman. (foto: Manuel Forcano)



El tren de Bagdad (fragment)

Desert endins,
el sostre del túnel que travessàvem era el sol,
una cintura descordada de llum líquida,
una paret que queia damunt nostre
sense acabar mai d'esclafar-nos.

Manuel Forcano El tren de Bagdad. Barcelona: Proa, 2004, pàg. 14.

petjades en brut

Arxiu de Sils (foto: M. Cantó)

No estranya que Farge consideri que l’arxiu és “un esquinçament en el teixit dels dies, l’esbós d’un esdeveniment inesperat”, perquè tot, en l’arxiu, està enfocat al registre testimonial d’alguns instants de la vida de personatges ordinaris. A diferència de la biblioteca, ordenada segons el criteri d’autoria dels noms propis que han llegat al futur la seva obra, l’arxiu no escriu pàgines d’història, sinó que conté “petjades en brut” que esperen ser llegides, potser rescatades, com a instants de veritat enmig de l’acumulació, sovint inabastable, de les restes de la història.

Xavier Antich, "La creu blava a les mitges netes". Ara, 8.2.2015

liró

Joan Miró Catalan landscape (The Hunter), 1924. MOMA

Vaig veure Joan Miró a casa de Melcior Font el dia 14 de juliol. Té un aire de liró indecís, com si estigués profundament sorprès de veure que el món no s'assembla a la seva pintura.

Armand Obiols-Josep Carner Cartes 1947-1953 (ed. Jordi Marrugat). Sabadell: Fundació la Mirada, 2013, pàg. 151.

llatí

El llatí [...] sobretot era la claredat clàssica, la sintaxi que jerarquitza la pols caòtica del món i posa les coses al lloc just, el subjecte en cas nominatiu i el complement d’objecte en acusatiu; era l’ordre lògic i moral que classifica, determina, defineix, jutja, distingeix els pecats venials dels mortals, les ombres dels pensament incerts dels propòsits determinats, les accions dels fantasmes.

Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Traducció d'Anna Casassas. Barcelona: Empúries/Anagrama, 1999.

Matar-se

Dresde (Alemanya), 1945

No val la pena de matar-se, ja que hom es mata sempre massa tard.

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut, 1973 [Trad. Josep Murgades]

Sortit del forn

És pas fàcil la llibertat!

                                               (pàg. 52)

Catolicisme

Catolicisme. Ens feien enfangar en la culpa per por que ens atrevíssim a nedar en el desig.

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 153.

risc

Vivre sans lecture c'est dangereux, il faut se contenter de la vie, ça peut amener à prendre des risques.

Vivir sin leer es peligroso, obliga a conformarse con la vida, y uno puede tener la tentación de correr riesgos. 

Michel Houellebecq Plataforma [Plateforme, 2001]. Trad. Encarna Castejón. Barcelona: Anagrama, 2014 (12a ed.), pàg. 86.