El llatí [...] sobretot era la claredat clàssica, la sintaxi que jerarquitza la pols caòtica del món i posa les coses al lloc just, el subjecte en cas nominatiu i el complement d’objecte en acusatiu; era l’ordre lògic i moral que classifica, determina, defineix, jutja, distingeix els pecats venials dels mortals, les ombres dels pensament incerts dels propòsits determinats, les accions dels fantasmes.
Claudio Magris Microcosmos [Microcosmi, 1997]. Traducció d'Anna Casassas. Barcelona: Empúries/Anagrama, 1999.
