Arxiu de Sils (foto: M. Cantó)
No estranya que Farge consideri que l’arxiu és “un esquinçament en el teixit dels dies, l’esbós d’un esdeveniment inesperat”, perquè tot, en l’arxiu, està enfocat al registre testimonial d’alguns instants de la vida de personatges ordinaris. A diferència de la biblioteca, ordenada segons el criteri d’autoria dels noms propis que han llegat al futur la seva obra, l’arxiu no escriu pàgines d’història, sinó que conté “petjades en brut” que esperen ser llegides, potser rescatades, com a instants de veritat enmig de l’acumulació, sovint inabastable, de les restes de la història.
Xavier Antich, "La creu blava a les mitges netes". Ara, 8.2.2015
