Robert Walser va trobar la mort en un passejada el dia de Nadal de 1956.
Alguns riuen, però jo continuaré escrivint.
Robert Walser (1878-1956)
Escriu, doncs, a propòsit d'aquests ritmes,
d'aquestes llums. Reflexiona
sobre el temps, que tan sols és
la idea del temps. Camina per camins
no fressats. Tradueix els itineraris
amb mots nous, crea noves imatges
sabent que mai no seran
tan suggerents com l'original.
[...]
Esdevenir volva
de neu caiguda damunt de l'ara
de l'altar del déu desconegut.
Gosar ser poeta, voler ser tan sols
artesà de mots, cercador d'imatges,
no pas mestre del coneixement.
Antoni Clapés Pluja. Calonge: AdiA eds, 2015, pàg. 44 i 48.
