aviram

Dues assistents al Festival Cheltenham (Anglaterra)

El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
-Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content.

Cançó tradicional

xuclamel

Jakarta (Indonèsia). Foto: Andri Priyadi

He olido la madreselva durante toda la noche. La olía en sueños. Se me metía dentro su perfume y lo notaba rasgándome la memoria.

Rafael Chirbes La buena letra. Barcelona: Anagrama, 2002.

Sísif

Conductora d'autobús i carter (Londres, 1977)

Il faut imaginer Sisyphe heureux.

A Sísif cal imaginar-lo feliç.

Albert Camus Le Mythe de Sisyphe, 1942

mientras

Federico García Lorca (1898-1936)

Mientras me quede voz

hablaré de mis muertos

tan quietos, tan callados,

tan molestos.

Mientras me quede voz 

hablaré de sus sueños,

de todas las traiciones,

de todos los silencios,

de los huesos sin nombre

esperando el regreso,

de su entrega absoluta,

de su dolor de invierno.

Mientras me quede voz

no han de callar mis muertos.

    Marisa Peña

platja

Port d'Oslo (Noruega). Foto: F. Barniol

L'estiu finia i el mar

mostrava impúdic les primeres onades

no banyades.

Vas dir-me: el desig és canviant

com daus llançats cada cop

amb un nombre diferent.

Vaig dir-te: sóc cada cop més pobre de tu,

i més ric en record.

El mar també pot naufragar

dins un vaixell.

Manuel Forcano Llei d'estrangeria. Barcelona: Proa, 2008, pàg. 49.

memòria

Un día Comba se fue para la buhardilla y ya no volvió a bajar. No había perdido la memoria, sino que escogió una, estacional, la de la primavera de la vida. Se sentaba al lado del ventanuco del vidrio roto y se ponía a coser disfraces.

Manuel Rivas El último día de Terranova [O último día de Terranova, 2015]. Trad. M. Dolores Torres París. Barcelona: Alfaguara, 2015, pàg. 61.

espessor

Trobada històrica del papa Francesc i el patriarca rus Kiril (L'Havana, 13.2.2016)

Tinc la sensació que la història de la cristiandat, que és tant com dir de la nostra part d'humanitat, hauria estat més pacífica sense tanta espessor de teologia.

Joan F. Mira "Filioque", El Temps (25.1.2016)

gats

Una vez más, me admiraba el cariño que los musulmanes tienen a los gatos: correteaban a sus anchas en las mezquitas, no invalidaban la oración aunque pasaran frente a los piadosos o los rozaran durante las plegarias y, según la tradición islámica, un fiel podía realizar sus abluciones con el agua de un cuenco en el que hubiera bebido un gato, mientras que si había bebido de él un animal como el perro, debía lavarse el recipiente siete veces, la primera con tierra. 

Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios. Vilaür: Atalanta, 2011, pàg. 52.

succedani

La decadència no comença el dia que canvies el cafè per l'Eko. Comença el dia que penses que fins i tot t'agrada.

Piulada de Francesc Serés (17.3.2016)

anar de la mà

El pianista James Rhodes (Londres, 1975)

Los compositores y la enfermedad mental suelen ir de la mano, como los católicos y el sentimiento de culpa, o Estados Unidos y la obesidad.

James Rhodes Instrumental. Memorias de música, medicina y locura [Instrumental. A Memoir for Madness, Medication and Music, 2014]. Trad. Ismael Attrache. Barcelona: Blackie Books, 2016, pàg. 203.

domingueros

Un dels primers vehicles que va circular a Barcelona (1890)

Però, vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona... com és que va a fora els diumenges. Li demano per favor, home: què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny, amb estadants a sobre, a sota, a davant i als costats, lluny del carnisser, de la fleca, de l'estanc i de l'església; que no pot donar un pas fora de casa sense ficar-se en la pols fins als genolls; que de dia no pot passejar-se, perquè el sol estavella, i de nit tampoc, per mor de la fosca i la serena? Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix... (no m'ho negui!) i fins llard... ho sé de cert...

Robert Robert "El diumenge... a fora!"(fragment) Un Tros de paper, 1865.