És agradable tornar a veure per sorpresa aquesta lletra estimada, amb tinta, una mica apressada, una mica difícil de llegir, però tendra i elegant —avui que predominen els ordinadors, rarament veiem la cal·ligrafia dels nostres contemporanis; potser la cursiva manuscrita es convertirà en una forma de nuesa, en una manifestació íntima i oculta, amagada a tothom menys als amants, als notaris i als banquers.
Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 85.
