Hi havia la crema de tot Ciutat, gent d'upa, rates tragineres de la corrupció i els mestretites de la premsa local. Fins i tot els quatre bufes, bambolla i farsa, que exhibien aquella inflor d'haver fet un dobler amb l'especulació immobiliària, amb els cabells lacats del fixador i engomits en uns esmòquings de solapes de seda i aires de cerimònia, com si estrenassin el món. I grans dames rivetades amb la ferum estantissa de casa bona i canteranos, i madones de possessió, menines i lolites debutants que s'estufaven com si allò fos un envelat de circ. En aquella carpa, perquè era un veritable espectacle, tampoc no hi faltaven les cacatues de l'art extrem i els seus valets, cotorres virolades del disseny, carn estirada de photocall, muses incautes de la vida nocturna i faisans fanés abeurats en cava de la flor i la nata de la més untuosa de Ciutat. Sembla que havien centrifugat tota aquella gernació i s'havia aconseguit una macedònia esbravada que surava en el serigot d'una nit que havia de ser, fort i no et moguis, esplèndida.
Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club editor: 2020, p. 204-205.
