suor

Classe de ballet en una ciutat russa destruïda durant la II Guerra Mundial

No eren encara les nou del matí i em trobava realitzant els meus exercicis a la barra fixa quan tocaren a la porta. Sobresaltat vaig demanar qui era, perquè no estava en disposició d'obrir; i me respongué la veu del senyor: 

-Som jo, Joan.

Gairebé sense adonar-me del que feia, suat i quasi nu, vaig obrir la porta. Don Toni, somrient, m'agafà pel coll i me situà devora l'escultura que he mencionat.

-Excel·lent -digué-. Només és que es grecs (es de marbre, ben entès) no suaven.

Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines (1966). Barcelona: Eds. 62, 2014, p. 93.