Estàtua d'Antony Gormley (Londres, 1950) a Crosby Beach, Anglaterra.
(Fot0: Christopher Furlong/ Getty Images)
La Mila hi cercà en aquell desert blau la taca alegre d'una fumerola, d'una caseta, d'una figura humana... però no hi descobrí res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes.
—Quina solitud! —murmurà, aterrada, i sentint que el cor li devenia, d’improvís, tant o més obac que aquelles pregoneses.
Víctor Català, Solitud (1905)
|
