Empeltat de lladre i folrat de quelcom pitjor, és en lo intel·lectual un arxiu de diableries, en lo moral un esperit que no creu més que en Santa Dobla de Quatre, i en lo físic, se li veuen els tirats del gat feixí, que obra i s'esmuny furtivament, però que si l’empaiten, fa cara. En son cap llueix un front sense idealitat, amb plecs més o menys sospitosos, una mirada entregirada i dura, que amb res se torna agressiva i feréstega, i una boca contreta, sovint, per una postura de mofa despreciativa. És antipàtic, quan no repulsiu; estalvia més les paraules bones que les dolentes, i qualsevol contrarietat li regira males intencions. No té respecte a res ni a ningú.
Víctor Català "El pastor" dins Drames rurals (1902)