5 de novembre del 2018

viure

Remers a Cambridge (Joe Giddens)



Viva, encara desprenc certa escalfor i dec ser tovíssima, per dins. Per fora ho sóc més del que semblo, gairebé un producte de pastisseria, un objecte de cera tèbia envernissat, atractiu com una primera línia. Cada cèl·lula es reprodueix, aliena a mi, i alhora em reprodueix, em converteix en una entitat deguda. Si deixessin de treballar, totes aquestes microscòpiques parts de mi, ni que fos uns segons... Les entitats indivisibles també es mereixen una estona de descans, com jo, com tots els genis del país. Treballar amb ells em força a assimilar-m’hi, a ser com ells, a dins d’aquest preciós tancat de vidre, un impersonal peixet vermell.


Eva Baltasar Permagel. Barcelona: Club editor, 2018, p. 10.


 

1 de novembre del 2018

perpetus

Tomba de Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir al cementiri de Montparnasse (1.11.2018). 
Foto: Joan Rabascall



Una pluja freda, desembral, que es perpetuarà en el verdet de pedres i escorces pel temps dels temps.

Abraham Mohino Batet Ànemos Barcelona: Godall Edicions, 2018.


28 d’octubre del 2018

podrir-se



Necesitó seis años para salir. Los peores de su vida, desesperada por la amargura de doña Blanca, su suegra, y el retraso mental de las cuñadas, que si no habían ido a pudrirse vivas en una celda de clausura era porque ya la llevaban dentro. 

Gabriel García Márquez El amor en los tiempos del cólera (1985). Barcelona: Random House Mondadori, 2003,  p. 295.   


22 d’octubre del 2018

sol

Vigilància nocturna en una granja de salmons a Escòcia. Foto: Euan Myles.

De tan sol com estava el seu cos ja no feia ni ombra. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 600.





16 d’octubre del 2018

destrucció



















En un arrebato de destrucción nunca visto hasta entonces -y que dejó estupefactos a los muchos no cristianos que lo contemplaron-, durante los siglos IV y V la Iglesia cristiana demolió, destrozó y fundió una cantidad de obras de arte simplemente asombrosa. Se derribaron las estatuas clásicas de sus pedestales y se desfiguraron, profanaron y desmembraron. Los templos se arrasaron por completo y se quemaron hasta que de ellos no quedó nada. Incluso el que era considerado el más glorioso de todo el imperio fue destruido.

Catherine Nixey La edad de la penumbra. Cómo el cristianismo destruyó el mundo clásico [The Darkening Age, 2017]. Trad. Ramón González Férriz. Barcelona: Taurus, 2018, p. 21.


4 d’octubre del 2018

lluita de classes



"Que no pot anar menjant només el que ell vol. Has sentit, manyaguet? T'has tornat més sorrut que la lluita de classes, però no pateixis, que ja t'adreçarem..." 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 337.



1 d’octubre del 2018

vida interior

Cua de cotxes en una autopista xinesa 

 
Sempre m'he preguntat si la vida interior de totes les persones és així d'extenuant, de complicada, si els altres també els han deixat anar, com si fossin un ratolí blanc, al mig de la seva ment laberíntica, amb un sol recorregut correcte, el bo, mentre tots els altres porten a paranys inextricables.

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 316


25 de setembre del 2018

bravada

Una turista descansa sobre l'altar de Sant Miquel del Port a la Barceloneta (19.6.2018). Foto: LVD


dins l'aire flotava una bravada d'apocalipsi que fa setmanes que em sento a la pell. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 663.




18 de setembre del 2018

tots els noms



Creu occitana o creu de Tolosa

Avui dia el terme càtars és el que ha acabat imposant-se per anomenar aquests cristians, malgrat que en l'època eran coneguts arreu d'Europa amb una gran diversitat de noms que varien en funció de la regió on van aparèixer. [...] eren coneguts com a patarins a Itàlia, pifles a Flandes, bugres a Borgonya i al nord de França, teixidors a la Gàl·lia (Bernat de Claravall també els anomenava teixidors a Albi), càtars a la zona alemanya del Rin i albigesos al sud de França.

Sergi Grau Torras La invenció dels càtars Barcelona: Angle Editorial, 2016, pàg. 92.




13 de setembre del 2018

tapís

Cartell de teatre kabuki (Tòquio, 2017)


Estem incrustats a l'existència, estem brodats en un tapís gegantí, no s'espera de nosaltres que prenguem decisions, perquè tot està decidit per endavant, com els travessers d'una cadira no han decidit sostenir-la, per més que sigui justament el que fan. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 111.


6 de setembre del 2018

àcars

Mercat del peix (Tòquio, 2017)


Així som, després de tot, àcars orbs barbullint a la nostra partícula de pols en la infinitud desconeguda, irracional, dins l'atzucac horrible que és aquest món. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 152.


31 d’agost del 2018

deliris

Istanbul, 1930

El vell delirava, però jo sabia millor que ningú que el deliri no és una despulla de la realitat sinó que n'és una part, i molt sovint la part més valuosa. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 85.



27 de juny del 2018

forn


l’aire era exagerat i càlid, com si algú
hagués deixat el dia massa temps al forn.

Gonçalo M. Tavares Un viatge a l’Índia [Uma Viagem à Índia, 2010]. Trad. Pere Comellas Casanova. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2013, p. 37



21 de juny del 2018

tot guanyat


Jackson Pollock (1912-1956)


Deien que el dia que un home passaria corrent davant d’ell mateix, aquell dia l’home ho tindria tot guanyat o gairebé tot; que és molt. 

Mercè Rodoreda La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor, 1986, pàg. 15.



15 de juny del 2018

silenci

Interstellar, pel·lícula dirigida per Christopher Nolan (2014)

El silenci no existeix. Almenys, no per a nosaltres. Estrictament parlant, es tracta d'una cosa que no podem experimentar. El silenci pur només existeix a l'espai buit, un lloc del qual, per raons òbvies, no tenim cap experiència física directa. Només podem estar en el buit aïllats en escafandres que, inevitablement, introdueixen soroll. [...]

La ciència, per tant, ens diu que no hi ha manera de percebre el veritable silenci. Però la ciència no ho sap tot. El silenci, doncs, es pot entendre com una metàfora, un estat utòpic cap on ens podem dirigir sense arribar-hi mai del tot, una tela en blanc, un escenari, un teló de fons on succeeix tot el que està relacionat amb un mateix que no podríem descobrir de cap altra manera. Així és com s'interpreta, almenys, des de la pràctica la la meditació.

Toni Pou "A la recerca del silenci perdut". Ara Diumenge, 15 d'octubre de 2017).


11 de juny del 2018

empresa


Una empresa és una persona a qui tota la sang li puja al cap. Se'n diu persona jurídica. La seva vida dura molt més que les nostres.

Éric Vuillard L'ordre del dia [L'ordre du jour, 2017]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, pàg. 12.


7 de juny del 2018

fum



Anys enrere, unes estadístiques publicades per un ens de recerca noruec que estudia diferents aspectes de la neteja del sutge, va posar de manifest que bona part d'aquests tipus d'incendis [de xemeneies] s'havia produït durant un cap de setmana concret de primavera, a pocs dies del termini per a la presentació de la declaració de la renda. Els usuaris afectats s'havien dedicat a endreçar paperassa i a cremar a l'estufa tot el que no els calia, i l'increment de calor sobtada feia que el sutge acumulat s'incendiés.

Lars Mytting El llibre de la fusta. Una vida als boscos [Het Ved, 2011]. Trad. Meritxell Salvany. Barcelona: Ara Llibres, 2017, pàg. 185.


4 de juny del 2018

penitència

William Sianis ("Billy Goat") i la seva mascota en un bar (Chicago, anys 40-50)

A l’Europa Occidental, entre els celtes i els teutons, i durant l’època medieval i els temps moderns, el consum individual d’alcohol probablement era més gran que avui. En les moltes ocasions en què bevem te, cafè o soda, els nostres avantpassats es refrescaven amb vi, cervesa, aiguamel i, en els darrers segles, amb ginebra, conyac i whisky. El consum regular d’aigua era una penitència imposada als delinqüents, o acceptada pels religiosos, igual que el vegetarianisme ocasional, com una mortificació molt severa. No beure una beguda alcohòlica era una excentricitat prou notable per provocar comentaris i per rebre un malnom més o menys desdenyós. Així van sortir noms com l’italià Bevilacqua, el francès Boileau i l’anglès Drinkwater.  

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, p. 401-402.