islandesos

Todd Hido (1968) www.toddhido.com

No m'agraden, els islandesos. Se senten una tribu. Els envejo la fortalesa, els cos asimptomàtic, la claredat feridora dels ulls. Neixen amb trossos de la seva gran illa a dins, s'hi embasten mentre creixen i quan són adults emanen una força quasi tel·lúrica que sembla que els honri, i que els uneix.

Eva Baltasar Boulder. Barcelona: Club Editor, 2020, p. 36-37

autoodi

Kyle Thompson, untitled (2012)

[en el context de les Corts valencianes]

Això mateix, autoodi i urgència de psiquiatria parlamentària. Per dos motius. Un, l'autoodi és també la conseqüència d'una identificació patològica amb el grup dominant, cosa que escenifica l'elevada dosi de franquisme encara present. I dos perquè el trajecte de l'autoodi a l'odi sense més sol ser molt curt i les seues derivacions [...] tan terrorífiques com abundants.

Sergi Tarín "Psiquiatria parlamentària". El Temps, núm. 1865, 10.2.2020, pàg. 10

recer

Kyle Thompson Carcass (2013)

Com en Bergman: Tot s'esdevé a l'interior i a recer de les malvestats externes, tothora recomposant equilibris.

Oriol Pi de Cabanyes Llibre d'hores (1975-1978). Fulls de dietari. Barcelona: Ed. Laia, 1980, pàg. 14

optimista

Victor Sparre Night with Stars, Stars night (1995)

Malgrat tot, sóc optimista: el segle XXII serà millor. Ja veureu...

piulada d'Enric Calpena (@CalpenaEnric), 28.4.2020

confinament (2)

Fotografia de Goran Tomasevic (Agència Reuters)

Y la carne que tienta con sus frescos racimos,

y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos

                                Rubén Darío "Lo fatal"

papallones negres

Kyle Thompson Untitled (2017) http://www.kylethompsonphotography.com/

Los rescoldos ardieron durante días, humeantes, flotando sobre la ciudad como una nevada oscura. «Mariposas negras», llamaron los habitantes de Sarajevo a esas cenizas de los libros destruidos que caían sobre los transeúntes, sobre los solares bombardeados, sobre las aceras, sobre los edificios semiderruidos, y al final se descompusieron y se mezclaron con los fantasmas de los muertos. 

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 236

no-temps

Fotografia de Blaine Ellis. Turquia

Dijous, 4 de desembre de 1975

De fa massa dies que m'envaeix aquesta llarga angoixa del no-temps.

Oriol Pi de Cabanyes Llibre d'hores (1975-1978). Fulls de dietari. Barcelona: Ed. Laia, 1980, pàg. 19

viure de memòria

Kyle Thompson Greenhouse (2018) http://www.kylethompsonphotography.com

Sempre estava absort; tot sovint semblava absolutament inconscient del que l'envoltava, i vivia de memòria... 

Virginia Woolf Un esbós del passat [A Sketch of the Past, 1940). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena eds., 2018, p. 80

navegant

Kyle Thompson Tides (2016) http://www.kylethompsonphotography.com/

Hi ha tres castes d'homes: els vius, els morts, i els que naveguen per la mar.

Anacarsis, Escítia, s. VII aC

confinament

Tetsuya Ishida Panerola dormint, 1995. col. particular

La vida amortallada, circumspecta, apagada va ocupar el lloc de la xerrameca i les rialles de l'estiu. No hi va haver més festes; no més homes i dones joves rient. Es van acabar les visions de vestits d'estiu blancs llambrejant [...]

Virginia Woolf Un esbós del passat [A Sketch of the Past, 1940). Trad. Dolors Udina. Barcelona: Viena eds., 2018, p. 53.

els clàssics

Fotografia de Gala, provinent de l'exposició Gala/Dalí: imatge i mirall (castell de Púbol) 

Creo que la gran originalidad de los sabios de la Biblioteca de Alejandría no tiene que ver con el amor por el pasado. Lo que los hizo visionarios fue entender que Antígona, Edipo y Medea -esos seres de tinta y papiro amenazados por el olvido- debían viajar a través de los siglos; que no se podía privar de ellos a millones de personas todavía por nacer; que inspirarían nuestras rebeldías, que nos recordarían lo dolorosas que pueden ser ciertas verdades, que revelarían nuestros pliegues más oscuros; que nos abofetearían cada vez que nos enorgulleciéramos demasiado de nuestra condición de hijos del progreso; que nos seguirían importando.

Irene Vallejo El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo. Madrid: Siruela, 2019, p. 159

mar de l'oblit

La reina Maria de Romania (al mig), amb les seves filles, inclosa la reina de Iugoslàvia Marija Karadordevic, amb vestits tradicionals romanesos (c. 1925)

[Ella era] solo un nombre flotando náufrago en el mar del olvido.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 24

quarantena

Tetsuya Ishida Hivernacle, 2003. Col·lecció particular

Estem vivint una guerra: natura contra humans

Joana Marès Duran (15 anys)

una farmàcia anomenada església

Samaritans celebrant el pelegrinatge Xavuot al Mont Gerizim (Cisjordània, maig 2007).

 Foto: Natan Dvir 

El popa té oberta una farmàcia anomenada església, on despatxa el Crist a tant la lliura i a tant l'unça. És un xarlatà que pretén curar-ho tot. ¿Què et fa mal? He mentit. Pren una unça de Crist; tantes piastres. He robat. Una unça i mitja; tant. ¿I tu? He matat. Oh, caram, això és greu, pobre home; prendràs cada nit, abans d'anar a dormir, cinc unces de Crist; això costa diners, tantes piastres. ¿No podries fer-me una rebaixa, popa? No; és la tarifa; paga, que, si no, aniràs de dret a la fondària de l'infern! I li ensenya estampes, que té a la seva botiga, on es veu l'infern amb flames, forques i dimonis; i al client se li torna la pell de gallina i afluixa els cordons de la bossa... 

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1954). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 29-30

laberints

Alumnes de sumo (Tòquio, Japó). Foto: Issei Kato

El laberinto del mundo era su patria natural.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 27

figures grotesques

Pelegrins cristians descansant al Sant Sepulcre després de les processons del Divendres Sant (Jerusalem, abril de 2008) © Natan Dvir

Y siempre, siempre, los relatos o las palabras que vuelven de los oscuros ámbitos de la memoria llegan en son de guerra, cargados de agravios, y ansiosos de reivindicación y de discordia. Es como si en el largo exilio del olvido hubieran ahondado en sus mundos imaginarios, hurgado en sus entrañas [...] hasta sufrir una total, una fantástica metamorfosis. Y así, con su lúgubre cortejo de figuras grotescas, pero a la vez irresistiblemente seductoras, las palabras y relatos de ayer llegan a nosotros e imponen en nuestra conciencia la tiranía, la deliciosa tiranía, de sus nuevos significados y argumentos.

Luis Landero Lluvia fina. Barcelona: Tusquets, 2019, p. 12

lluitar

Tall a l'AP-7 a Salt (13.11.2019). Foto: Jordi Borràs

Hay que luchar todos los días, como Sísifo. Esto es lo que no comprendo. Que la vida contiene días, muchos días, y nada se conquista definitivamente.

Alejandra Pizarnik

no vaig dir res

Tetsuya Ishida Presoner, 1999. Col·lecció Fred Eychaner

Què has fet a la vida? Vaig estar a punt de dir-li que l'havia passada buscant coses perdudes i enterrant enamoraments, però no vaig dir res.

Mercè Rodoreda El carrer de les Camèlies (1966)

qualitat

Tetsuya Ishida Proveint de menjar, 1996. Museu d'Art de la prefectura de Shizouka

Si bien los lectores han aumentado en número, es probable que la calidad de la literatura haya empeorado. El enorme desarrollo y proliferación de métodos de análisis de textos se debe también a ello: de hecho, cuanto peor es la calidad de los alimentos, más se multiplican los manuales de cocina refinada y las revistas para gourmets.

Alfonso Berardinelli Leer es un riesgo. Trad. Salvador Cobo. Madrid: Círculo de tiza, 2016, pàg. 37.

arxius

Una dona de l'ètnia skokomish: Foto: E.S. Curtis (1858-1952). 

Northwestern University Library

En els buits que hi ha dins un arxiu és on podem trobar pistes que ens menin a una història que encara està per narrar.      

Arlette Farge Le goût de l'archive. Citat a: Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019, p. 5.