23 de juliol del 2015

tirar-me al mar

Exposició Alfons Borrell. Els treballs i els dies 
Fundació Miró, fins al 27.9.2015


A mi m'agradaria tirar-me al mar i sortir-ne blau; jo no sóc pintor, jo vull ser pintura. 
               Alfons Borrell


20 de juliol del 2015

Barcelona

El moll vell del Port (1891)

Barcelona és un gran port que pensa.


Paul Valéry als membres de l'Ateneu Barcelonès (1924)



10 de juliol del 2015

lectures

Foto d'Antoni Arissa i Asmarats (1900-1980)


He consumit la meva vida en lectures, he llegit en lloc de viure, els llibres han mort la meva vida.


August von Platen (1796-1835). Extret del blog La serp blanca

8 de juliol del 2015

calor

Avis refrescant-se en una residència belga. Foto: Yves Herman (Reuters)

Feia una calor de torradora, tanta que fins i tot el pinxo de l'agutzil va pensar a descordar-se el coll de la camisa; un nuvolet de cotó, d'aquells que sempre queden d'allò més decoratius al cel de les històries, surava sobre la vila.

Jesús Moncada "Informe provisional sobre la correguda d'Elies" dins El Cafè de la Granota, Barcelona: La Magrana, 1988, pàg. 33.


6 de juliol del 2015

tragèdia grega

Iannis Varufakis, ministre grec de Finances (gener-juliol 2015)


And I shall wear the creditors' loathing with pride. 

Portaré amb orgull l'odi del creditors.



3 de juliol del 2015

set de vida

El Dalai Lama i Desmond Tutu a la conferència internacional sobre la pau a Hiroshima el 2006.


Teníem set: set de vida, de llum, de plenitud, de deixar-nos ser en l’amistat.

Xuan Bello "El blau de la plenitud" dins Unes quantes coses boniques (Unas poucas cousas guapas, 2009). Trad. Jordi Raventós. Martorell: Adesiara, 2015, pàg. 25.

1 de juliol del 2015

Llei mordassa

Performance de l'artista rus Petr Pavlensky (St. Petersburg, 2013)


Avui entra en vigor la llei mordassa: benvinguts al passat.



29 de juny del 2015

mides

Palau de Justícia de Brussel·les, dissenyat per Joseph Poleaert entre 1866 i 1883. 
Té unes dimensions superiors a la basílica de Sant Pere de Roma.

Habría que hacer alguna vez [...] un catálogo de nuestras construcciones, en el que aparecieran por orden de tamaño, y entonces se comprendería enseguida que las que se situaban por debajo del tamaño normal de la arquitectura doméstica —las cabañas de campo, los refugios de ermitaño, la casita de vigilante de esclusas, el pabellón de hermosas pistas, el pabellón de los niños en el jardín—, eran las que nos ofrecían al menos un vislumbre de paz, mientras que de un edificio gigantesco como, por ejemplo, el Palacio de Justicia de Bruselas en la antigua colina del patíbulo, nadie que estuviera en su sano juicio podría afirmar que le gustase. En el mejor de los casos, se admiraba, y en esa admiración había ya una forma de espanto porque de algún modo sabíamos naturalmente que los edificios que crecen hasta lo desmesurado arrojan ya la sombra de su destrucción y han sido concebidos desde el principio con vistas a su existencia ulterior como ruinas...


W. G. Sebald Austerlitz (2001). Trad. Miguel Sáenz. Barcelona: Anagrama, 2002, pàg. 22-23.


26 de juny del 2015

galteres

L'extint ministre d'educació espanyol José Ignacio Wert

Va intentar cargolar-se el somriure a la cara un altre cop. Era tan amarga com un regidor d'ajuntament amb galteres.

Raymond Chandler El son etern [The Big Sleep, 1939]. Trad. Albert Fuentes. Barcelona: La Magrana, 2012, pàg. 27. 


23 de juny del 2015

Nius


En el ejemplo de esas construcciones fortificadas [...] se podía ver cómo nosotros, a diferencia de las aves, que durante siglos construyen el mismo nido, tendíamos a proyectar nuestras empresas muy por delante de cualquier límite razonable.


W. G. Sebald Austerlitz (2001). Trad. Miguel Sáenz. Barcelona: Anagrama, 2002, pàg. 22.



21 de juny del 2015

jueus

Sigmund Freud, d'origen jueu, retratat el 1920


8 de gener de 1914. Quines coses tinc amb comú amb els jueus? Gairebé no tinc res en comú amb mi mateix i m'hauria de quedar quiet en un racó, satisfet de poder respirar.
Franz Kafka, Diarios. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2000. 


* * *


Abans, amb prou feines ens fixàvem en els veïns, però ara hem descobert que som de la mateixa raça, i per això intercanviem opinions sobre les nostres perspectives comunes.

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 16.


17 de juny del 2015

gana




De totes maneres, ni l’obstinació, ni la pregària, ni cap mena d’evasió em podien alliberar d’una cosa: la gana. A casa, naturalment, també n’havia tingut, almenys això em pensava; també havia patit gana a la bòbila, al tren, a Auschwitz i a Buchenwald, però així, tan seguida, amb una durada tan llarga, encara no la coneixia. Em vaig transformar en un forat, en un buit, i totes les provatures, tots els meus esforços s’adreçaven a superar, a complir, a fer callar les demandes contínues d’aquell forat sense fons. No pensava en res més, tot el meu enteniment servia aquesta causa, totes les meves accions s’hi adreçaven, i si no menjava fusta, ferro o còdols, només era perquè no es podien rosegar ni digerir. 

Imre Kertész Sense destí [Sorstalanság, 1975]. Trad. Eloi Castelló. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, pàg. 161.