24 de febrer del 2022
vida claustral
7 de febrer del 2022
bolets
Tots els bolets són comestibles com a mínim un cop a la vida
Ada Parellada (Catradio) 27.10.2021
21 de novembre del 2021
projectes
25 d’octubre del 2021
meditador
18 d’octubre del 2021
babuixka
16 d’octubre del 2021
estar viu
11 d’octubre del 2021
metges
7 d’octubre del 2021
abismes
Mireille Gansel Traduir com transhumar [Traduire comme transhumer, 2012]. Trad. Dolors Udina. Palma: Lleonard Muntaner ed, 2021, p. 27.
29 de setembre del 2021
gegants i pigmeus
29 de juny del 2021
...
¿Quantes persones hi ha enterrades dins nostre?
Sandro Veronesi El colibrí [Il colibrì, 2019]. Trad. Pau Vidal. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020, p. 326.
17 de juny del 2021
racons
una vivienda también descansa, se duerme, despierta (...). Una casa que sestea es una casa con la respiración regular, con una quietud contagiosa
Thierry Paquot El arte de la siesta. Citat per Miguel Ángel Hernández El don de la siesta. Notas sobre el cuerpo, la casa y el tiempo. Barcelona: Anagrama, 2020, p. 105-106
Em fascinen els racons de les cases que amaguen sempre olors i records.
[...]
Tot el que resta a casa s'hi quedarà per sempre, ningú en pot treure res: ni el so, ni el gos, ni els ocells ni l'atmosfera tranquil·la del meu racó.
Rita Pijoan Diaris haitians. (Cahierisme, 1986-2003). Barcelona: Trípode, 2020, p. 104 i 109.
3 de juny del 2021
escorxadors
26 de maig del 2021
dos parells d'ulls
17 de maig del 2021
mestressa
Seia sola, allí, damunt la terra,
com a guàrdia d'aquell carro triomfal
que lligà l'animal de doble forma.
Dante Alighieri "Purgatori", cant XXXII, v. 94-96. Divina Comèdia. Versió de Joan F. Mira. Proa, 2000, p. 827
Soc mestressa de mi mateixa i d'aquest indret, on tots els moviments són possibles.
Rita Pijoan Diaris haitians. (Cahierisme, 1986-2003). Barcelona: Trípode, 2020, p. 375
14 de maig del 2021
coses ventisses
11 de maig del 2021
llengua nativa
Janusz Korczak (1878-1942)
6 de maig del 2021
la tieta
A la teva darrera carta m'expliques que voldries arribar a ser "la tieta" de la família i t'haig de confessar que t'agraden amb deliri les "tietes", orgull i ornament de tota família que s'estimi, i que n'he tingut d'inoblidables però no de gironines i de pèl de panotxa; i menys amb una piga a la galta i amb un nas que els tiba quan parlen, o sigui sempre.
2 de maig del 2021
en edat de casar
Diuen que gran part de les novel·les angleses del [segle] dinou plantegen què s’ha de fer amb les dones joves en edat de casar.
Ramon Erra Fogueres al poblat. Escrits lluçanesos. Cal Siller, 2021
29 d’abril del 2021
centennials
Mi abuela [...] persiste en exhibir una anatomía huesuda y acecinada que, debo reconocer, no resulta en absoluto obscena por la sencilla razón de que ya no tiene nada de humana. Hay que ser muy fantasioso para imaginar que ese pubis calvo, esos tegumentos ocres, esas flaccideces pálidas y ese sistema venoso, que se ha vuelto serpentiforme incluso en su aspecto escamoso, hayan pertenecido no solo a una mujer, sino a una de las más bellas de su generación. Y su pecho… Se ha pasado la vida proclamando que el sujetador era la muerte de los senos y no parece darse cuenta de que los suyos le caen en paralelo por el tórax, con los pezones al final, a treinta centímetros de su lugar de nacimiento, agitándose descontrolados a la menor ocasión.
Emmanuelle Bayamack-Tam Arcadia. Armaenia editorial, 2020, p. 13-14.
27 d’abril del 2021
llegir
Perquè ell llegia de la mateixa manera que d'altres resen, com els jugadors juguen i els embriacs miren fixament el buit; llegia amb un embadaliment tan commovedor que, des d'aleshores, la manera de llegir de les altres sempre m'ha semblat una cosa profana.
Stefan Zweig Petita crònica (1929). Trad. Marc Jiménez Buzzi. Girona: Edicions de la ela geminada, 2018.



















