—¿Sou agnòstic de veritat?
—¿La vostra família parla de religió a tota hora?
— A tota hora no; però és d’aquestes temes que surten espontàniament.
— Ah; doncs jo encara no m’hi havia trobat mai
— Així sí que segurament sou agnòstic. Pregaré per vós.
— Molt amable.
— Però no us podré dedicar tot un rosari; una dena i prou. Tinc una llista de gent molt llarga. La vaig fent per ordre, i els toca una dena a la setmana més o menys.
— Segur que és més del que mereixo.
Evelyn Waugh Retorn a Brideshead [Brideshead Revisited, 1945]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: Viena Ed., 2020
Ya se sabe que por lo general los miembros de la realeza son deformes a causa de la consanguinidad y sufren de prognatismo o macroglosia cuando no están locos como abejorros. Me he salvado de la enfermedad mental, aunque si me baso en la cara de boxeador que tengo, la hipercifosis dorsal y el síndrome de Rokitansky, soy descendiente directa de los Habsburgo. Hubiera preferido a los Romanov, igual de repugnantes por dentro, si bien más agradables de contemplar, pero nadie me pidió mi opinión.
Emmanuelle Bayamack-Tam Arcadia. Armaenia editorial, 2020, p. 98
Tots els bolets són comestibles com a mínim un cop a la vida
Ada Parellada (Catradio) 27.10.2021
Mireille Gansel Traduir com transhumar [Traduire comme transhumer, 2012]. Trad. Dolors Udina. Palma: Lleonard Muntaner ed, 2021, p. 27.
¿Quantes persones hi ha enterrades dins nostre?
Sandro Veronesi El colibrí [Il colibrì, 2019]. Trad. Pau Vidal. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2020, p. 326.
una vivienda también descansa, se duerme, despierta (...). Una casa que sestea es una casa con la respiración regular, con una quietud contagiosa
Thierry Paquot El arte de la siesta. Citat per Miguel Ángel Hernández El don de la siesta. Notas sobre el cuerpo, la casa y el tiempo. Barcelona: Anagrama, 2020, p. 105-106
Em fascinen els racons de les cases que amaguen sempre olors i records.
[...]
Tot el que resta a casa s'hi quedarà per sempre, ningú en pot treure res: ni el so, ni el gos, ni els ocells ni l'atmosfera tranquil·la del meu racó.
Rita Pijoan Diaris haitians. (Cahierisme, 1986-2003). Barcelona: Trípode, 2020, p. 104 i 109.
Seia sola, allí, damunt la terra,
com a guàrdia d'aquell carro triomfal
que lligà l'animal de doble forma.
Dante Alighieri "Purgatori", cant XXXII, v. 94-96. Divina Comèdia. Versió de Joan F. Mira. Proa, 2000, p. 827
Soc mestressa de mi mateixa i d'aquest indret, on tots els moviments són possibles.
Rita Pijoan Diaris haitians. (Cahierisme, 1986-2003). Barcelona: Trípode, 2020, p. 375
Janusz Korczak (1878-1942)
