Tapís

Tapís de la Creació (s. XI-XII). Museu Capitular de la Catedral de Girona

 Ghana El Anatsui (Ghana, 1944) Between earth and heaven
(2006)

Saben el que fan?

L'Alí assisteix al funeral del seu pare, assassinat per les forces de seguretat de Bahrain 
(Foto: John Moore/Getty Images)

Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.

                        Jesús (Lluc 23, 34)

No saben el que fan, però ho fan.

Karl Marx

El Fuster més mordaç

 Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992)

He llegit als diaris que els pixatinters de Can 62 van impedir la presentació de la novel·la de Terenzino [=Terenci Moix]. Ho trobo ignominiós. Si volien protestar perquè no els pagaven la cristianíssima paga de Nadal, podien haver optat per fórmules més lògiques que no la de sabotejar els miserables interessos d’un superexplotat escriptor. Podien haver cremat els cotxes dels membres del consell d’administració de la casa, per exemple, o violar-los les senyores, o entrar al local on havia de celebrar-se la festa i menjar-se tots els canapès... 


Quan vindré a Barcelona, organitzaré una manifestació d’escriptors de 62 que no hem cobrat els nostres modestos tant per cents des de fa any i mig, com a mínim. Ens situarem davant la porta de les oficines, i negarem el pas als buròcrates traïdors a la seva classe. Les pancartes podran dur inscripcions com aquestes: “Sangoneres”, “Fills de puta els esquirols!”, “Heu cobrat: sou còmplices!”, “Els vostres torrons i la vostra missa del Gall (i el gall farcit) surten de la plusvàlua de què nosaltres som víctimes!”, “Merda als llepaculs de la banca!”, “O juguem tots, o estripem la baralla”, “Contra els paràsits de l’escriptor!”, etcètera. 

Carta de Joan Fuster a Joaquim Molas (6-i-1970).

Joan Fuster, Correspondència. Vol. 11 i 12: Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i Joan Molas. València: Tres i Quatre, 2009-2010.   (By Josep Ferrer)

Torna a fer fred!

  

Yokote, Jaó: Una família menja en un petit iglú, anomenat kamakura, durant un festival anual  

(Foto: Koji Sasahara/AP)

Saitama, Japó: Un capibara s'escalfa amb aigua calenta en un zoo

Solitud

Estàtua d'Antony Gormley (Londres, 1950) a Crosby Beach, Anglaterra. 

(Fot0: Christopher Furlong/ Getty Images)

 

La Mila hi cercà en aquell desert blau la taca alegre d'una fumerola, d'una caseta, d'una figura humana... però no hi descobrí res, ni la més petita senyal que denunciés la presència i la companyia dels homes.

—Quina solitud! —murmurà, aterrada, i sentint que el cor li devenia, d’improvís, tant o més obac que aquelles pregoneses. Víctor Català, Solitud (1905)

Martiri

Víctima del crim organitzat mexicà. Acapulco, 6.2.2011. Foto: Pedro Pardo / AFP

Llavors el rei digué als qui servien:  -Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.  Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.  Mateu 22, 13-14

Ortodòxia o mort

Assemblea de jerarques ortodoxos russos (Moscou, 4.2.2011).  Foto: Alexander Nemenov/AFP [En l'actualitat] tot el Mont Athos es regeix amb l’horari bizantí, «que és l’horari bíblic». La posta de sol és mitjanit i ara els rellotges van dues hores i 45 minuts per davant del temps oficial a Grècia. El calendari també varia, i aquí es conserva el Julià, és a dir, anem tretze dies per darrere de l’internacional, el Gregorià. Això és encara un bocí incorrupte de l’imperi bizantí, liquidat definitivament pels turcs el 1453. [...] A la banda de mar, al cim de la torre de l’homenatge emmerletada, es despleguen tres banderes: l’antiga grega [...], la bizantina [...] i una de negra que és el símbol que acompanya una frase escrita amb grans lletres a sota, perquè els que passin ran de costa la vegin, «Ortodòxia o mort». Eugeni Casanova Almogàvers, monjos i pirates: viatge a l’Orient català (2001)

L'any del conill

Any nou xinès 2011. Foto: The Telegraph