21 de febrer del 2011

El Fuster més mordaç

 Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992)


He llegit als diaris que els pixatinters de Can 62 van impedir la presentació de la novel·la de Terenzino [=Terenci Moix]. Ho trobo ignominiós. Si volien protestar perquè no els pagaven la cristianíssima paga de Nadal, podien haver optat per fórmules més lògiques que no la de sabotejar els miserables interessos d’un superexplotat escriptor. Podien haver cremat els cotxes dels membres del consell d’administració de la casa, per exemple, o violar-los les senyores, o entrar al local on havia de celebrar-se la festa i menjar-se tots els canapès... 


Quan vindré a Barcelona, organitzaré una manifestació d’escriptors de 62 que no hem cobrat els nostres modestos tant per cents des de fa any i mig, com a mínim. Ens situarem davant la porta de les oficines, i negarem el pas als buròcrates traïdors a la seva classe. Les pancartes podran dur inscripcions com aquestes: “Sangoneres”, “Fills de puta els esquirols!”, “Heu cobrat: sou còmplices!”, “Els vostres torrons i la vostra missa del Gall (i el gall farcit) surten de la plusvàlua de què nosaltres som víctimes!”, “Merda als llepaculs de la banca!”, “O juguem tots, o estripem la baralla”, “Contra els paràsits de l’escriptor!”, etcètera. 

Carta de Joan Fuster a Joaquim Molas (6-i-1970).

Joan Fuster, Correspondència. Vol. 11 i 12: Rafael Tasis, Joan Triadú, Antoni Comas, Albert Manent i Joan Molas. València: Tres i Quatre, 2009-2010.   (By Josep Ferrer)