Ignasi Pinazo Camarlench Enamorats (1878)
[To Sali]
Les migdiades quan s'acluca el sol,
i les gotes rellisquen dins la fulla,
i cada clot se torna un bassiol
on s'hi miren la menta i la cabrulla.
Quan l'aigua salta i balla pel camí
i jeu enterbolida la muntanya
aleshores voldria a prop de mi,
l'amor asserenat d'una companya.
Estaríem quiets, ni dol ni antull,
vindria a capficar la calma nostra,
jo llegiria un llibre: en tombar el full
per un moment li esguardaria el rostre.
Fóra encerclada d'aire com d'un vel
la mirada, l'atzar, la boca muda,
daurada com el boll i com la mel:
un llessamí dins la mà menuda.
Això és mon pensament, si per l'espai
tomba la pluja pàl·lida i lleugera;
això és tan dolç que no ha de venir mai,
i cada dia l'ànima ho espera.
Josep M. de Sagarra (1915)