Can Tafura (Collsacabra). Foto. Diego Rey
Amb freqüència Moro havia habitat a Son Taltavull. En especial en la infància, quan el seu pare els havia abandonat a ell i a la seva mare per viure en aquella petita finca de muntanya. Deia que a Orlandis no hi podia aguantar, que tot l'agredia, i que allí dalt combregava amb tot. «Només tinc aquesta vida. Si no me la passo amb mi, l'hauré viscut pels altres: quina estafa...», els repetia tossut quan li ploraven i li exigien que no se n'anés.
Baltasar Porcel Les primaveres i les tardors Barcelona, 1986.
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore
Feliç
l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels
temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li
pertanyen, lliure del neguit dels venciments.
Horaci, Odes i epodes. Trad. Josep Vergés. Barcelona, 1981.
