Egon Schiele (1890-1918) Els amants, 1917. Österreiches Galerie
Coneixia els adults, llevat d'un verb que ells engrandien exageradament: amar. Me n'empipava l'ús. A primer de secundària, l'estudi de la gramàtica llatina el feia servir com a exemple de la primera conjugació, amb l'infinitiu en -are. Recitàvem temps i modes de l'estimar llatí. Era un dolç forçós per a mi, indiferent a les llaminadures. Sobretot m'irritava l'imperatiu: ama.
Al punt àlgid del verb els adults es casaven, o bé es mataven. El matrimoni dels meus pares era responsabilitat del verb amar. Juntament amb la meva germana més petita érem un efecte, una de les curioses conseqüències de la conjugació. Per culpa d'aquell verb discutien, a taula callaven, els coberts feien soroll.
Erri De Luca Els peixos no tanquen els ulls [I pesci non chiudono gli occhi, 2011]. Trad. Anna Casassas. Alzira, Bromera, 2012.
