Retrat de Roderic de Borja (papa Alexandre VI, 1492-1503)
Alfons de Borja (papa Calixt III del 1455 al
1458) nomenà cardenals dos nebots seus: Joan del Milà i Roderic de Borja (futur
papa Alexandre VI) i féu capità general dels exèrcits pontificis un germà
d’aquest darrer. Repartí incomptables beneficis eclesiàstics entre els seus
parents i es va voltar de catalans i valencians —se n’han comptat més de
dos-cents seixanta que tenien un càrrec o un altre al Vaticà. Sembla que ell
mateix es vanagloriava d’aquesta situació i se li atribueixen aquestes paraules:
«Magna est profecto gloria nationis catalanae diebus nostris: Papa, catalanus;
Rex Aragonum et Sicilae, catalanus; vicecancellarius, catalanus; capitaneus
ecclesiae, catalanus; generalis ordinis minorum, catalanus»*.
Ja és prou coneguda la tírria que va provocar aquesta abassegadora presència de
valencians i catalans, designats amb el nom comú de «catalani». Un romà
contemporani ho deia ben clarament: «Vedete per l’esitanza de’nostri italiani
ove ci troviamo tutti. Regnano catalani, e sa Dio come la loro natura ci si
confà»*.
El papa Alexandre VI (Roderic de Borja)
acapara beneficis eclesiàstics i arribarà a ser un dels homes més rics de la
Roma d’aquell temps. Ha esdevingut tòpica la «vivacitat eròtica», Fuster dixit, de Roderic de Borja. Tenim
documentats set fills seus: Pere-Lluís, Jerònima i Isabel, tots de mare
desconeguda; Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré, nats de la relació amb Vanozza
Catanei. Coneixem encara dos fills tinguts durant el pontificat: Joan, que s’ha
considerat fruit incestuós de les relacions amb la filla Lucrècia, i Roderic,
de mare que no coneixem. Encara se li ha atribuït la paternitat de Laura
Orsini, nascuda de Giulia Farnese, després del seu matrimoni amb Orsino Orsini.
De València a Roma. Cartes triades dels Borja.
Edició de Miquel Batllori, Barcelona, 1998
Edició de Miquel Batllori, Barcelona, 1998
