Pasqua

Jerusalem. Jueus ultraortodoxos fan cua per comprar pa matzà.

Foto: Abir Sultan

La primera nit de la Pasqua jueva, a la primeria de l'abril, les famílies s'apleguen al voltant de la taula i es llegeix el Hagadà, on es relata la sortida dels israelites d'Egipte. La tradició mana que es beguin quatre copes de vi en honor de Déu. Es prepara un ke'ara, el plat on se serveix z'roa (cuixa de pollastre), beitzah (l'ou marró, que simbolitza la duresa de cor del faraó), maror (herbes amargues o raves picants que reflecteixen l'amargura de l'esclavitud soferta a Egipte), haroset (pasta dolça de pomes, mel i fruita seca que reprodueix el ciment que els jueus va fer servir per construir les seves cases a Egipte) i karpas (una mica de julivert en un bol d'aigua salada que representa la vida dels israelites banyada en llàgrimes). Ara bé, l'element més important és el matzà, el pa sense llevat, del qual mengen un bocí tots els comensals. El Sant Sopar de Jesús amb els deixebles va ser, precisament, per celebrar el Séder, i l'eucaristia cristiana procedeix d'aquest ritu jueu.

Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau). Barcelona, Columna, 2012, pàg. 363-364

Caballo grande

Muscat, Oman. Un home i un cavall rosa d'ulls blaus esperen aparèixer en un acte en honor al príncep de Gal·les i la duquessa de Cornualla.  Foto: Chris Jackson

Nana, niño, nana

del caballo grande

que no quiso el agua.

El agua era negra

dentro de las ramas.

Cuando llega el puente

se detiene y canta.

¿Quién dirá, mi niño,

lo que tiene el agua

con su larga cola

por su verde sala?

Federico García Lorca Bodas de sangre (1933) 

Plouen ratolins

Guam és una illa del Pacífic occidental, que pertany als Estats Units d'Amèrica com a territori no incorporat. Te una població de 160.000 persones i havia estat colònia espanyola fins el 1898.

Ara, la força aèria dels Estats Units vol llençar uns 2.000 ratolins morts que contenen una substància mortal per tal de controlar  la població de serp arbòria marró (Boiga irregularis) que està exterminant gran part de la fauna local. Per evitar que altres animals es puguin enverinar amb la ingesta dels rosegadors, els ratolins infectats seran llençat un a un amb una espècia de miniparacaigudes per tal que s’enganxin als arbres on viuen les serps.

Formatges

Inspectors examinen formatges durant el test anual (Kamerik, Països Baixos)

Sopar multitudinari a can Roques Blanques: fonoll marí, trempó, camaiot, sobrassada, botifarrons, olives, formatge, ensaïmada, coca moixona, gelat d'ametlles i d'avellanes, meló i síndria, raïms. Tot un festí. 

Portocolom (Mallorca), 25 d'agost de 1999

Dancing days

Reclutes arribats a Camp Dix (Nova Jersey) ballen mentre esperen que se'ls assigni una companyia (1917). Foto: The New York Times

No donis mai una espasa a algú que no sigui capaç de somriure ni de ballar. 

Confuci (s. VI-V aC)

Catacumbes

Catacumbes del Metropolitan Museum, Nova York, 1946 

(foto: The New York Times)

Catacumbes dels caputxins de Palerm, Sicília.

papa Francesc

Jorge Mario Bergoglio, SJ (Buenos Aires, 1936), papa Francesc

La paraula 'pontífex' prové del llatí pontifex, -icis, 'funcionari romà que vetllava pel pont del riu Tíber'; després 'sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa'; després 'bisbe, papa'.

Nines

Hospital de nines de Sidney. Foto: Mark Kolbe 

"[a la Romania de Ceaucescu] no hi havia televisió que t'oferís qualitat de vida. Tothom llegia molt, i la gent molt senzilla, ploraven amb Ana Karènina i reien amb el Quixot, mentre que avui ningú llegeix res. És una paradoxa, una raresa de la història" [...] Ell, des que va néixer, va posar "els ulls sobre els llibres, tal com els nens d'ara obren els ulls amb l'ordinador". El seu pare tenia una petita biblioteca, i aquells trenta llibres que hi havia a casa eren tan importants per a ell "com les nines per les nenes". Els recorda "cadascun per separat, el text, l'olor, la seva textura".

Entrevista a Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956), candidat al Premi Nobel de Literatura. Ara, 28.2.2013

Conclave

Dimarts, 12.3.2013 comença el conclave per escollir successor de Benet XIII

Carta de Salvador Espriu a Maur Boix (1963):

He d'afegir que tot això del Concili Vaticà II cada cop em fa menys peça. Dant va posar al seu "infern" Celestí V, després sant de l'Església. Jo m'arriscaria a enviar-li una bona companyia.

Agustí Pons Espriu, transparent Barcelona: Proa, 2013, pàg. 603

Pans

Un reclús rep la seva ració diària de tortillas 

(Tonacatepeque, El Salvador)

Pa extret de les ruïnes de Pompeia (s. I dC)

Anèmia

Denari romà (100 aC)

El meu parent, baliga-balaga notori, es trobà, en el curs del seu viatge, embarrancat per una manca crònica de diners. Degué ésser com una anèmia de cartera maligna i recalcitrant.

Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 72.

Enginyers i orfebres

En Climent va afegir: "Jo crec que hi ha dos tipus d'escriptors: els que són enginyers i aixequen ponts i necessiten calcular les estructures perquè el pont no caigui; i els orfebres, que miren d'encastar una pedra preciosa en una joia, sense que desentoni, procurant que el resultat final sigui plausible. És aquí on sóc jo. O encara millor. No voldria ser tan petulant, tan orgullós. Diguem que em contemplo més aviat com un lampista. Del que es tracta és que no hi hagi fuites".

Josep M. Fonalleras Climent Barcelona: Amsterdam Llibres, 2013, pàg. 39

Les cols

Calahorra (la Rioja), 1927

La Rosa arribava amb el cotxe de Lleida. Havia acabat els estudis i ja era tota una senyora mestra. [...] Feia un parell d'anys que festejàvem. [...]

Així vam anar fent una temporada. Les fermes conviccions de la Rosa -un exemple de virtut, un triomf de les monges- feien que no es deixés arrimar el ruc a les cols. Els diumenges al vespre, abans de sopar, l'acompanyava a casa amb el cotxe. Ens quedàvem a les portes, exhausts per l'esforç de la contenció, enfadats i neguitosos. El dia de l'aplec de Sanat Delfina, el Dilluns de Pasqual, vam travessar la ratlla i es va produir el miracle. No ens vam ni quedar a menjar la mona. Mig torrats pel moscatell i la caloreta vam córrer al prat de l'Obaga, prop de la secla. L'herba estava alta, el terra humit.

Albert Villaró Obaga, Barcelona, La Magrana: 2003, pàg. 24-25