Calahorra (la Rioja), 1927
La Rosa arribava amb el cotxe de Lleida. Havia acabat els estudis i ja era tota una senyora mestra. [...] Feia un parell d'anys que festejàvem. [...]
Així vam anar fent una temporada. Les fermes conviccions de la Rosa -un exemple de virtut, un triomf de les monges- feien que no es deixés arrimar el ruc a les cols. Els diumenges al vespre, abans de sopar, l'acompanyava a casa amb el cotxe. Ens quedàvem a les portes, exhausts per l'esforç de la contenció, enfadats i neguitosos. El dia de l'aplec de Sanat Delfina, el Dilluns de Pasqual, vam travessar la ratlla i es va produir el miracle. No ens vam ni quedar a menjar la mona. Mig torrats pel moscatell i la caloreta vam córrer al prat de l'Obaga, prop de la secla. L'herba estava alta, el terra humit.
Albert Villaró Obaga, Barcelona, La Magrana: 2003, pàg. 24-25
