Ἀντιγόνη

Teatre d'Epidaure, Peloponès (Grècia), abril 2012. Foto: FBarniol

ANTÍGONA (amb una suprema dignitat): [...] No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins el darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble. oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

Salvador Espriu Antígona (1939/1969), Barcelona, Eds. 62, 1988 (9a ed.), pàg. 101

Onze i mig

Londres (març 2013). Foto: FBarniol

Andana secreta de l'estació de Kings Cross (Londres) on Harry Potter agafa l'Exprés de Hogwarts.

Taronges

Victoria and Albert Museum (Londres, març 2013). Foto: FBarniol

El metge Reixach diu al cafè que una vegada sentí dir a la seva sogra, que menjava una taronja:

-Aquesta taronja és agra, però tinc una agror tan forta a la llengua que la trobo dolça.

Josep Pla El quadern gris (1966), edició de Narcís Garolera. Barcelona: Destino, 2012, pàg. 98.

Aiguat de la foscor

 Far de cap de Creus (19.4.2013). Foto: FBarniol

I amb tots els llums apagats, la lluna colgada, i una pluja molt fina tamborinejant a la teulada, s'inicià l'immens aiguat de la foscor. Res, va semblar, no se salvaria de l'al·luvió, de la invasió de fosquedat que es ficava per panys i escletxes, lliscava per entre les persianes, entrava als dormitoris, engolia ara un gerro, ara una palangana, ara un ram de dàlies grogues i vermelles, després els cantells punxeguts i l'embalum massís d'una calaixera. I no només el parament fou anorreat; no va restar cap indici, dels cossos o de les ments, que t'ajudés a distingir. 

Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 147.

Biblioteques

Hi deu haver qui no comparteixi aquesta fascinació pel fet que algunes persones es juguin la vida per mantenir oberta una escola secreta i una biblioteca clandestina a Auschwitz-Birkenau. Hi deu haver qui pensi que és un acte de valentia inútil en un camp d'extermini, quan hi ha altres preocupacions més peremptòries: els llibres no curen malalties ni es poden utilitzar com a arma per doblegar un exèrcit de botxins, no omplen l'estómac ni treuen la set. És veritat: la cultura no és necessària per a la supervivència de l'home, només ho són el pa i l'aigua. I és cert que amb el pa per menjar i l'aigua per beure se sobreviu, però només amb això mor la humanitat sencera. Si l'ésser humà no s'emociona amb la bellesa, si no tanca els ulls i posa en marxa els mecanismes de la imaginació, si no és capaç de fer-se preguntes i entrellucar els límits de la ignorància, és home o és dona, però no és persona; res no el diferencia d'un salmó, una zebra o un bou.

Antonio G. Iturbe La bibliotecària d'Auschwitz (trad. Alexandre Gombau) Barcelona: Columna, 2012, pàg. 489-490.

Rosaris

Salvador Espriu diu:

“S’han entestat a fer-nos anar de bracet [amb Pere Quart], quan qualsevol que tingui ulls a la cara pot veure que tenim tant a veure com els collons amb els rosaris."

Agustí Pons Espriu, transparent Barcelona: Proa, 2013, pàg. 648

Végé

Imatges per a la història

Solemne processó

Processó de Vic, 2005 (Foto: Nació Digital)

Entrevista de Baltasar Porcel a Salvador Espriu:

“Corregeix gaire?”, pregunta Porcel. I Espriu contesta: “Tinc una paciència de benedictí, de xinès o d’obsés [...] Escric molt poc, però escric sempre, oi que m’entén? Jo no sóc un escriptor d’hores perdudes, sinó tan sols un escriptor i, per tant, un home absolutament perdut”. I amb relació a la situació del país i al paper dels escriptors, diu: “Sóc fadrí drapaire de l’estúpida i dolorosa hora de la trencadissa i encara ajudo a collir-ne les miques i els bocins [...]. Al cap i a la fi, i utilitzant unes paraules d’en Pla, jo vaig en una solemne processó duent als dits una prima candela, si no una trista cerilla. I, com és natural, me’ls cremaré. En aquesta processó, tothom hi cap. I compadeixo els que no hi volen entrar i encara més el qui n’hagin sortit voluntàriament i en vida, s’entén".

Agustí Pons Espriu, transparent Barcelona: Proa, 2013, pàg. 589

Ka'et

Ka'et Ensemble és un grup israelià de dansa contemporània formada per jueus religiosos. Els seus membres intenten expressar amb l'autenticitat dels moviments la seva identitat cultural i social a través de la dansa contemporània. No per casualitat el seu nom prové d'un acrònim hebreu de la Bíblia que significa "Tots els meus ossos parlaran". És la primera vegada que un grup d'homes de religió jueva ortodoxa s'entossudeixen a demostrar al món que modernitat i tradició no estan renyides. 

Cap de cavall

Metopa del Partenó d'Atenes, segle V aC

(Museu Britànic de Londres, març 2013)

Escena de El Padrí (Francis Ford Coppola, 1972)

Confucionisme

 Confuci (551-479 aC)

La família de Confuci, els Kongs, té la genealogia existent enregistrada més llarga del món actual. L'arbre genealògic actual està a la 83a generació, i ha estat enregistrada des de la mort de Confuci (479 aC). Segons el Comitè de Compilació Genealògica de Confuci, té 2 milions de descendents coneguts i registrats.

Vetusta

Setmana Santa a Oviedo. Foto: Eloy Alonso

Vetusta, la muy noble y leal ciudad, corte en lejano siglo, hacía la digestión del cocido y de la olla podrida, y descansaba oyendo entre sueños el monótono y familiar zumbido de la campana de coro, que retumbaba allá en lo alto de la esbelta torre en la Santa Basílica.

Leopoldo Alas "Clarín" La Regenta (1884-1885)