Teatre d'Epidaure, Peloponès (Grècia), abril 2012. Foto: FBarniol
ANTÍGONA (amb una suprema dignitat): [...] No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins el darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble. oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.
Salvador Espriu Antígona (1939/1969), Barcelona, Eds. 62, 1988 (9a ed.), pàg. 101
