Far de cap de Creus (19.4.2013). Foto: FBarniol
I amb tots els llums apagats, la lluna colgada, i una pluja molt fina tamborinejant a la teulada, s'inicià l'immens aiguat de la foscor. Res, va semblar, no se salvaria de l'al·luvió, de la invasió de fosquedat que es ficava per panys i escletxes, lliscava per entre les persianes, entrava als dormitoris, engolia ara un gerro, ara una palangana, ara un ram de dàlies grogues i vermelles, després els cantells punxeguts i l'embalum massís d'una calaixera. I no només el parament fou anorreat; no va restar cap indici, dels cossos o de les ments, que t'ajudés a distingir.
Virginia Woolf Al far (To the lighthouse, 1927). Trad. Helena Valentí, Barcelona: Proa, 1984, pàg. 147.
