Amb motiu de la mort de Carles Hac Mor, recuperem aquest post del 2013
Filharmònica de Berlín (dir. Sir Simon Rattle).
Palau de la Música, 1.1.2013
El CD Tres Dodecamut reprodueix, entre altres coses, el preludi d'un concert de la Banda Municipal de Barcelona, és a dir, els minuts en què els músics afinen els instruments i es preparen, s'escalfen, per a la interpretació.
Són
moments d'anarquia musical, de música no dirigida, que no segueix
cap partitura i que per això assoleix la categoria d'orgue de gats,
de no-música, o de no gens música convencional, una amúsica que
tanmateix és música, absolutament improvisada, incoordinada,
espontània, indisciplinària, en la qual l'atzar ni tan sols ha
estat cercat, hi és immanentment.
En
aquests preludis, que són un desordre que preludia un ordre –el de
la peça a interpretar–, no hi ha voluntat ni de fer música ni de
fer antimúsica, no hi ha cap intenció ni pretensió musical ni
extramusical.
I
el que en surt, d'aquests preludis, d'aquests preludis, no admet
qualificacions. I si algú mira de valorar-ho o desvalorar-ho així o
aixà desvirtua absolutament allò que n'ha sortit, que mai no pot
ser més o menys bo ni més o menys dolent, ni un nyap, ni una peça
magistral, ni tampoc una mediocritat.
Carles
Hac Mor «La Banda Municipal de Barcelona i un nou Tres» Avui,
23.1.2003
