Ara tot em sembla més tèrbol. Segurament són els meus ulls que, amb els
anys, s’han anat enterbolint amb l’ombra d’unes cataractes emocionals pròpies
de l’edat i el cansament de l’experiència. Cansat de cos i de cap i de cor miro
d’oblidar les circumstàncies que ens tenallen i embadalir-me, vora mar, amb les
primeres mimoses florides, que ja n’hi ha, i amb una bona dotzena d’oriços,
plens, carnosos, tots sexualitat i promesa de vida.
Narcís
Comadira “Gener” Ara, 16.1.16, pàg.
43
