El mar vist des de la costa de Barcelona. Foto: FBarniol
A l'estiu, en alta mar, es creuen pasteres i velers, els destins més oposats.
La gràcia elegant, indiferent, d'una vela inflada i pocs passatgers a bord frega la barqueta dels que van estrets com sardines.
A l'estiu, en alta mar, es creuen pasteres i velers, els destins més oposats.
La gràcia elegant, indiferent, d'una vela inflada i pocs passatgers a bord frega la barqueta dels que van estrets com sardines.
I no respon a la salutació ni a l'ajuda. La proa afilada obres les onades com si fossin rissos de mantega.
Des de la barca la veuen desfilar sense poder-se explicar per què. si s'inclina tant cap a un costat, el veler no bolca i s'enfonsa, com els passa a ells.
Algun d'ells somriu en veure la imatge de la riquesa. Algun d'ells espera trobar un lloc en un món així.
Algun d'ells renuncia a trobar un lloc en un món així.
Erri de Luca Història d'Irene (Storia di Irene, 2013) Trad. Albert Pejó, Alzira: Bromera, 2014 p. 8-9.
