Nul

Si el meu avi avui fos viu, li passaria el vídeo del vídeo (la repetició no és cap error) d'aquell registrador de la propietat que ha arribat a president d'Espanya llegint papers i 'teleprompters', i que només sap improvisar un discurs quan li demanen sobre el futbol. Aquest és l'estat que tenim ara, governat per un valent que s'ha d'amagar darrere una pantalla de plasma perquè ni té pebrots per a encarar la premsa ni competència per a traduir les fal·làcies prohibicionistes a la llengua dels mitjans internacionals.

Marta Rojals “Que vindrà l’home del plasma!” a Vilaweb, 23.9.2014

Refugi (II)

Paisatge de Connemara (Irlanda)

Ara mateix torno de fer una visita al meu propietari, el solitari veí que em portarà maldecaps. Realment, aquesta és una regió meravellosa! No crec que hagués pogut trobar en tot Anglaterra un indret tan completament apartat del brogit de la societat. Un Paradís perfecte per als misantrops. 

Emily Brontë Cims borrascosos [Wuthering Heights, 1845-1846]. Trad. Montserrat de Gispert. Barcelona: Proa, 1996 (2008), pàg. 7. 

Ubi sunt?

Foto: FBarniol

Entonces, al ver desde mi sillón de viejo enardecerse y palidecer en la oscuridad la brasa del cigarro, a veces siento una nostalgia llena de hondos pesares. Es nostalgia y pesar de la juventud, de la belleza, de la acción, de todo cuanto sucumbió al tiempo, pero tambien de lo que no llegó a vivirse, de los alegres decires nunca dichos, de las correrías nunca emprendidas, de los amigos que no tuve, del amor apenas entrevista, de la vida dilapidada en vano, y de lo breve e ilusorio de los ahoras, de los mañanas y de los entonces, y de todo este pobre negocio de años y de afanes de que está hecha la vida.

Luis Landero El balcón en invierno. Barcelona: Tusquets, 2014, pàg.19-20.

Paper

Según la tradición, el problema se resolvió el año 105 d.C., cuando T'sai Lun inventó el papel, al emplear como materia prima, en vez de restos de seda, otros materiales mucho más baratos: cortezas vegetales, en especial fibra de morera, pero también restos de tejido de algodón, viejas redes de pesca, etc. [...] Durante casi setecientos años consiguieron los chinos mantener en secreto la fabricación de papel, pero cuando los fabricantes chinos cayeron prisioneros de los árabes a mediados del siglo VIII, quedó revelado el secreto y a partir de entonces comenzó la peregrinación del papel a través del imperio árabe, hasta que, hacia 1100, alcanzó Europa.

Svend Dahl Historia del libro Madrid: Alianza Editorial, 1972

Dolent

A l'article "Cal frenar l'estupidesa" (La Vanguardia, 20.9.2014), Gregorio Morán parla d'Òmnium Cultural com "el nucli viu i enfortit del racisme i el reaccionarisme a Catalunya". Sobre la V del passat 11 de setembre etziba que "aquella fantasmagoria de les pubilles de 'blanc organdí'  amb 'urnetes' simbòliques i fons de banderes que evocaven fastos simbòlics de règims per oblidar o papes per avergonyir-se".

Ell, quan no és dolent, és per mandra.    

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, p. 351.

Pits

Fotografia: Laura Dodsworth

En llemosí sonà lo meu primer vagit

Quan del mugró matern la dolça llet bevia.

Bonaventura Carles Aribau "La pàtria" (1833)

Presumpció

Ronda (Màlaga). Agost 2014. Foto: FBarniol

-Bastante desanimado, por Dios, puede quedarse un hombre recto en vista de tan bárbaras muestras doradas, que imprimen al paisaje en el que nos encontramos un sello de interés, avaricia, mísero y desnudo embrutecimiento del espíritu. ¿Necesita en verdad un sencillo y honrado panadero presentarse de modo tan grandilocuente, brillar y relampaguear al sol con su torpe anuncio de oro y plata, como un príncipe o una dudosa dama coqueta? Que hornee y amase su pan con honor y razonable modestia! En qué clase de mundo de engaño empezamos o hemos empezado ya a vivir cuando el municipio, la vecindad y la opinión pública no sólo tolera, sino que al parecer desdichadamente incluso ensalza aquello que ofende a todo buen sentido, a todo sentido de la razón y del agrado, a todo sentido de la belleza y de la probidad. […] Al diablo con el ansia miserable de parecer más de lo que se es.

Robert Walser El paseo [Der Spaziergang,  1917]. Trad. Carlos Fortea. Madrid: Siruela, 2009 (8a ed.), pàg. 18-19.

Soledats (V)

Hàbits dels dominics del monestir de La Tourette (Rhône-Alps), construït per Le Corbusier (1956-1960). 

Foto: CCasadesús

Sense caure en la misantropa fuga mundi de gent com Pynchon o Salinger, hi ha estones de soledat que són cures de desintoxicació.

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 72

Venus

Imatge de la Verge Dolorosa (per vestir) 

www.elartecristiano.com 

To Francesc T.

Venus, a l’horitzó, semblava aquella llàgrima de vidre que duen encastada a la galta les Doloroses d’època barroca.

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 30

Humanitzar-se

El hombre, incluso contra su voluntad, se humaniza más cuando empieza a hundirse, cuando descarrila sin orden ni concierto.

Fragment de Yo serví al rey de Inglaterra (dir. Jiří Menzel), basada en la novel·la homònima de Bohumil Hrabal. 

Refugi

Georg Bernard Shaw va treballar els últims 20 anys de la seva vida en una cabana giratòria 
(per aprofitar la llum del sol) instal·lada al jardí de casa seva, a Hertfordshire (Anglaterra)

M'he fet una cabana perquè s'hi esvaneixi la rosada i hi acabin de caure les darreres fulles.  

Kamo no Chômei Crònica de la cabana [Hōjōki, 1212], trad. Jordi Mas López. Barcelona: l'Art de la Memòria, 2014.

òxid

Roser López Monsò Per sempre (2012)

Dies al camp (fragment)

Les eines del treball dormissen a l'entrada
de la masia en ombra, cada dia més
arraconades pel triomf vermell
de les grans màquines ferrisses
que sobre els camps naveguen.

Magall, aixada, càvec,
diuen pel mànec la indefensió
de no poder servir sense la mà d'un home,
però proclamen tostemps,
dessota l'òxid del tall,
l'antiga força de la mà de l'home.

Joan Vinyoli Vent d'aram (1976)

Mòmies

Marc Vicens, 2014 
(enllaç al blog de Marc Vicens)

–T’ho repeteixo: la bala li havia travessat el tou del cul, de manera que la ferida no tenia cap importància, però la sang borbollava d’una manera que em feia venir ganes de perbocar. Mil vegades les mòmies! Perfectament seques, sense ni memòria d’aquesta cosa que és la sang. Les mòmies donen gust de veure. 

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 38-39

Conqueridors

Chateaubriand fou l'editor de les obres de Joubert. Retrat pintat per Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson (1808)

D'aquells que amb el món no en tenen prou: els sants, els conqueridors, els poetes i tots els aficionats als llibres. 

Joseph Joubert Pensaments: judicis i anotacions [Pensées, 1838]. Trad. Joan Casas. Barcelona: Proa, 2009.