bar

Entré a tomar algo en el bar Asturias y me acodé al fondo de la barra, que parece la barra de un saloon del Lejano Oeste por la catadura bronca y solitaria de los parroquianos que se reúnen allí cada mañana, obreros todos en paro, gente con callo y mala leche, todos silenciosos y mal aseados, proletariado terminal que bebe licores baratos y escucha la tertulia política de la Cope, tosiendo, gargajeando, esperando a que algún portero de los alrededores venga a solicitar los servicios de algún de ellos.

Luis Landero El balcón en invierno. Barcelona: Tusquets, 2014, pàg. 26.

esbarzer

La tradició diu que Sant Miquel dels Sants (patró de Vic) 

va vèncer la temptació de la carn quan era jove rebolcant-se sobre un esbarzer.

He calat foc a un enorme i llarg esbarzer que tapava tota una paret amb la vana idea de sentir, com Moisès al Sinaí, la veu de Déu, però (no és cap falta de respecte ni cap metàfora) només n’ha sortit una rata. 

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 76.

malalts mentals

-¿Todos vamos a ser considerados enfermos mentales?

-Algo así. Hace 6 años coincidí con amigos y colegas que habían participado en la última revisión y les vi tan entusiasmados que no pude por menos que recurrir a la ironía: habéis ampliado tanto la lista de patologías, les dije, que yo mismo me reconozco en muchos de esos trastornos. Con frecuencia me olvido de las cosas, de modo que seguramente tengo una demencia; de cuando en cuando como mucho, así que probablemente tengo el síndrome de comedor compulsivo, y puesto que al morir mi mujer, la tristeza me duró más de una semana y aún me duele, debo haber caído en una depresión. Es absurdo. Hemos creado un sistema diagnóstico que convierte problemas cotidianos y normales de la vida en trastornos mentales.

Entrevista a Allen Frances (NY, 1942), catedràtic emèrit de la universitat de Duke, va dirigir la considerada ‘bíblia’ dels psiquiatres. El País, 28.9.2014.

Fardell

John Singer Sargent Atles i les Hespèrides (1925). 

Museum of Fine Arts, Boston.

Hauríem hagut d’ésser dispensats de traginar un cos. Amb el fardell del jo, n’hi ha més que prou.  

Emil Cioran De l’inconvenient d’haver nascut, 1973 [Trad. Josep Murgades]

Refugi (V)

Por eso me gustaba recluirme en casa, donde estaba a salvo de envidias y rencores. Las casas de mi familia eran grandes y destartaladas casas de labranza, con hondos zaguanes abovedados y con piso de piedra cruda por donde pasaban ruidosamente las caballerías hacia el corral, donde estaba la cuadra. En la penumbra de los desvanes se guardaba el grano, y extendidos sobre el suelo se conservaban calabazas, melones, camuesas, membrillos, de modo que aquellos lugares, con sus buenos aromas, estaban hechos como a propósito para acoger la soledad de un niño. Allí me sentía seguro, porque estaba en casa pero a la vez estaba a salvo de la familia y de los deberes familiares. Doblemente seguro pues. 

La ensoñación de un lugar secreto, de un refugio, siempre me ha subyugado. [...]

Y entretanto el lector, como los personajes en el seguro de una cueva o de un cerco de estacas, encuentra su refugio en el libro. Esconderte en un libro, en el cálido cubil de las palabras, eso es lo que has hecho tantas veces, como de niño en los desvanes.

Luis Landero El balcón en invierno. Barcelona: Tusquets, 2014, pàg. 222-223.

20-N

Francisco Franco Bahamonde (+20.11.1975)

María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y Silva (+20.11.2014)

música

Christine Sun Kim As forte as possible (2012). Sun Kim és 
una artista nord-americana, nascuda sorda, que treballa amb el so.

En lo musical, es plausible que el mismo Moisés (en torno al siglo XIII a. C.) aprendiera este arte con los sacerdotes egipcios [...]. Fue un símbolo tan señalado, que entre algunos autores medievales existió la creencia de que la palabra música procedía de Moisés, en tanto que derivación de moys 'agua', pues, siendo niño, este patriarca fue salvado de las aguas. En puridad, Mosheh proviene de meshitihu, "lo he sacado de las aguas", que son las palabras que se atribuyen a la hija del faraón que salvó al recién nacido.

Ramón Andrés El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura. Barcelona: Acantilado, 2008, pàg. 199.

Fabrista

Antoni M. Badia i Margarit (1920-2014)

La doctrina fabrista és la doctrina científica, i cal partir dels seus postulats encara que es poden rectificar certs detalls. És encara de vigència permanent. No hi ha un dilema del tipus fabristes–antifabristes, sinó Fabra o el caos. Les actituds antifabristes són anticientífiques. 

Entrevista a Manuel Sanchis Guarner feta el 1972 i 1978. Extret de Sobre la llengua dels valencians. Informes i documents, Universitat de València, 1998.

fil de tinta

L’escriptura és el fil de tinta que segregam per cosir-nos les ferides ofensives del món i és un cordó umbilical que ens uneix a la vida.

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 85.

Glaçat en el temps (II)

El soldat de l'exèrcit francès Hubert Rochereau va marxar de casa seva el 1914 per anar a lluitar a la I Guerra Mundial, on va morir el 1918. Els seus pares van decidir conservar la seva habitació i el despatx intactes, tal com ell els va deixar.  

Quan la família es va vendre la casa el 1935 va estipular en la venda que l'habitació de Rochereau no es toqués durant 500 anys. 

juevarro

Propugnaven un "conglomerat sincrètic" de marxisme i freudisme, ja que segons ells el materialisme econòmic de Marx havia de completar-se amb el materialisme sexual de Freud. Tu els vas dir una vegada: "Si completem Marx amb Freud, afegim un juevàs a un juevarro, de manera que molt em temo que el nou camí que creieu haver trobat no ens dugui tots plegats de dret a la sinagoga."

Joan Sales Incerta glòria (1956). Barcelona: Club Editor, 2007, pàg. 292-293.

Sí-Sí

Una monja votant a l'Institut de Vic. Foto: El Mundo

En una allau no hi ha cap floc de neu que se'n senti responsable.

Stanislaw Lec [Baró Stanislaw Jerzy de Tusch-Letz]

Refugi (IV)

Tres somnis de poeta són: viure en una illa literària, tenir una cabana al camp, fer l'amor amb les muses. 

Ponç Pons El rastre blau de les formigues Barcelona: Quaderns Crema, 2014, pàg. 10.

Enyorança

Bar Calders (Barcelona). Foto: JFerrerC

Enyorança

Diré tot passant que els dos primers elements poètics que originaren l'anomenada Renaixença –l'oda A la pàtria del senyor Aribau i les Poesies de lo Gaiter del Llobregat–, tingueren per origen l'enyorança. Llavors, el senyor Aribau vivia a Madrid i era un considerable funcionari del banquer Remisa. El senyor Rubió i Ors, "Lo Gaiter del Llobregat", era professor de Valladolid. És gairebé segur que els seus escrits tingueren per mòbil l'enyorament. Jo em demano: per què tant d'enyorament? El país és certament bonic. Hi ha molt bona gent, molt hospitalària, comprensiva, tolerant. A Catalunya hi ha un tou de cultura i de civilització molt antic i perfectament encaixat. Ara: el problema de l'enyorament és insoluble. Només es pot aclarir amb aquella frase que he escrit tantes vegades: el català és un animal que s'enyora. 

Josep Pla, Obres completes, vol. 38, pàg. 388

Glaçat en el temps (I)

L'explorador George Murray Levick (1876-1956) en una de les seves expedicions a l'Antàrtida. Foto: AFP

Un dietari de l'explorador Murray ha estat trobat sota el gel de l'Antàrtida, on ha passat un segle. El llibre recull les opinions, comentaris i imatges de Murray, fotògraf, zoòleg i cirurgià, que va explorar l'Antàrtida amb la British Antarctic Expedition el 1910.

travessia

Llega un momento en que es necesario abandonar las ropas usadas que ya tienen la forma de nuestro cuerpo y olvidar los caminos que nos llevan siempre a los mismos lugares. Es el momento de la travesía. Y, si no osamos emprenderla, nos habremos quedado para siempre al margen de nosotros mismos.

Fernando Pessoa