negres

Anunci racista (EUA, principis segle XX)

Les persones amb qui compartia el despatx eren força simpàtiques, però tan carregades de la bondat característica de l’esquerra radical que em vaig quedar amb la boca oberta quan —després que un d’ells em corregís immediatament quan vaig fer servir la paraula negre en una conversa mentre esperàvem que s’acabés de fer el cafè— vaig descobrir que l’home que els netejava els lavabos, la cuina i el lavabo era negre. Observaven la solidaritat, la justícia, la igualtat i la comprensió envers els altres en el llenguatge, i alhora tapaven amb una mena de xarxa la realitat, que continuava fent el seu camí injust i discriminatori per sota d’ells. 

Karl Ove Knausgaard Un home enamorat. La meva lluita, II [Min Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. p. 296.

enyorar

Nens de la tribu Hamar, sud d'Etiòpia. Foto Mick Ryan

De vegades pensava que el fet d’enyorar el paisatge en què ens havíem criat era una cosa biològica, arrelada d’alguna manera al nostre interior, que l’instint que podia portar un gat a recórrer centenars de quilòmetres per trobar el lloc d’on havia vingut també funcionava per a nosaltres, l’animal humà, juntament amb altres profunds corrents arcaics que portàvem a dins. 

Karl Ove Knausgaard Un home enamorat. La meva lluita, II [Min Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. 633.

marits

Pieter Bruegel el Vell Les noces camperoles, c. 1569 (Viena, Kunsthistorisches Museum)

En su mundo, los maridos eran omnipotentes, nunca impotentes.

Rabih Alameddine La mujer de papel [An Unnecessary Woman, 2012]. Trad. Gemma Rovira. Barcelona: Lumen, 2016, p. 25.

paisatge i llengua

Plaça Waterloo, Londres, 1899

Si decía que el paisaje de una ciudad es su arquitectura, ahora casi me parece que es la lengua que habla, su lengua como ambiente, acento, tonalidad, dialecto, como sonido patrio, música de la patria, y el que consigue hacerla audible invoca también el espíritu del paisaje con el que está tan íntimamente unida, cuya manifestación acústica es. 

Thomas Mann Sobre mí mismo [Über Mich Selbst, 1983]. Trad. Carlos Fortea. Barcelona: Edhasa, 2016, pàg. 45.

arrels

Anunci de la urbanització Llocsà (municipi de Lluçà). 

La Vanguardia, 10 de juny 1971

Una urbanització no té arrels en el passat, tampoc cap branca que entri al cel del futur, com havien tingut els suburbis en el passat. 

Karl Ove Knausgaard L'illa de la infantesa. La meva lluita, III [Min Kamp. Tredje bok, 2009]. Trad. Alexandra Pujol. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. 20.

camí

Oleg Oprisco

Voy, de acá para allá, por un camino inverosímil.

Martín Caparrós Una luna. Diario de un hiperviaje (2000). Barcelona: Anagrama, 2009, pàg. 33.

americans

Els models del quadre American Gothic de Grant Wood (aprox. 1930)

Los libros en sí mismo casi nunca son aburridos, excepto las memorias de los presidentes de Estados Unidos (no, no, Nixon); o mejor dicho, las memorias de los estadounidenses en general. Es el síndrome “Vivo en el país más rico del mundo, pero compadeceos de mí porque de joven tenía los pies planos y una vagina maloliente, pero al final he triunfado”.

Rabih Alameddine La mujer de papel [An Unnecessary Woman, 2012]. Trad. Gemma Rovira. Barcelona: Lumen, 2016, p. 14-15.

defunció digital

Tatsuya Kanaka per a Miniature Calendar

El cert és que cada vegada hi ha més agents que miren de conscienciar els internautes del fet que tenim una herència a la xarxa i que ens n’hem d’ocupar abans de morir. Per això Facebook acaba d’incorporar la possibilitat de nomenar un marmessor digital que s’encarregarà de gestionar el nostre perfil social i disposar què se n’ha de fer: què se n’esborra, què en queda i com volem que els nostres amics hi interactuïn. 

Gina Tost i Xavier Vidal "La vida social després de la mort" Ara, 12.04.2015

menjar

Foto. Getty

Quin cony de país idiota i ple d’imbècils. Totes les dones joves bevien unes quantitats tan exagerades d’aigua que els sortia per les orelles, es pensaven que era “beneficiós” i “saludable”, però per a l’únic que servia era per fer pujar en picat el nombre de joves amb incontinència. Els nens menjaven pasta integral i pa integral, i tot d’arrossos estranys amb clofolla que els seus estómacs no podien pair correctament, però això tant li feia perquè era “beneficiós” i “saludable”, era “sa”. Sí, confonien el menjar amb la ment, es pensaven que menjant bé podien arribar a ser millors persones sense entendre que el menjar és una cosa i les idees que evoca el menjar, una altra. I si ho deies, si deies alguna cosa d’aquest estil, o bé eres un reaccionari o bé només noruec, és a dir, que anaves deu anys enrere.

Karl Ove Knausgaard Un home enamorat. La meva lluita, II [Min Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. 37.