Foto. Getty
Quin cony de país idiota i ple d’imbècils. Totes les dones joves bevien
unes quantitats tan exagerades d’aigua que els sortia per les orelles, es
pensaven que era “beneficiós” i “saludable”, però per a l’únic que servia era
per fer pujar en picat el nombre de joves amb incontinència. Els nens menjaven
pasta integral i pa integral, i tot d’arrossos estranys amb clofolla que els
seus estómacs no podien pair correctament, però això tant li feia perquè era “beneficiós”
i “saludable”, era “sa”. Sí, confonien el menjar amb la ment, es pensaven que
menjant bé podien arribar a ser millors persones sense entendre que el menjar
és una cosa i les idees que evoca el menjar, una altra. I si ho deies, si deies
alguna cosa d’aquest estil, o bé eres un reaccionari o bé només noruec, és a dir,
que anaves deu anys enrere.
Karl Ove Knausgaard Un home
enamorat. La meva lluita, II [Min
Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial,
2015, pàg. 37.
