concubina

Des del punt de vista de la bona gent de Loudun, la Madeleine no era res més que l’última de les concubines del seu rector: una petita sainte nitouche que semblava que no havia trencat mai cap plat, però que, en realitat, no era millor que les altres; una puritana que de cop i volta s’havia revelat com una puta i prostituïa el seu cos de la manera més vergonyosa amb aquell Priap amb sotana, aquell segall amb birret. 

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: Adesiara, 2017, pàg. 65.

consells

1. Un no acaba amb el nas trencat perquè escriu malament; al contrari, escrivim perquè ens hem trencat el nas i no tenim cap lloc on anar. 

4. No polir, no llimar gaire. S'ha de ser desmanyotat i audaç. La brevetat és la germana del talent.

8. És més fàcil escriure de Sòcrates que d'una senyoreta o d'una cuinera. 

Anton Tkékhov "14 consells de Txékhov per escriure". Catorze 29.1.18

mal de corazón

El 1519, Hernán Cortés i els seus conqueridors van envair Mèxic, fins aleshores un món humà aïllat. Els asteques, que és com es deien els que hi vivien, de seguida es van adonar que els nouvinguts mostraven un interès extraordinari per cert metall groc. De fet, semblava que no deixessin de parlar-ne mai. L’or no era pas un desconegut per als natius: era bonic i fàcil de treballar, de manera que l’utilitzaven per fer joies i estàtues, i de tant en tant feien servir l’or en pols com a mitjà d’intercanvi. Així i tot, quan un asteca volia comprar una cosa, normalment pagava amb grans de cacau o rotllos de roba. L’obsessió espanyola per l’or, doncs, semblava inexplicable. ¿Per què era tan important un metall que no es podia menjar, beure ni teixir, i era massa tou per fer-ne eines o armes? Quan els natius van preguntar a Cortés per què els espanyols tenien aquella passió per l’or, el conquistador va respondre: «Tenemos yo y mis compañeros mal de corazón, enfermedad que sana con ello».

Yuval Noah Harari Sàpiens. Una breu història de la humanitat. [Sapiens. A Brief History of Humankind, 2011]. Trad. Marc Rubió. Barcelona: Eds. 62, 2016, p. 249.

menjar

Comí com un animal, gruñendo por la comida [...]

Bebía como una bestia, lamiendo el agua

humedeciéndome los largos mostachos,

midiendo la vida no por meses ni años

sino horas.

Y cada anochecer,

sorprendido de estar vivo aún,

repetí versos

como si escuchara tu voz.

Y los susurraba como oraciones.

Y los veneraba como el agua de la vida,

como un icono salvado en una batalla,

como una estrella guiadora...

Vàrlam Xalàmov (1907-1982), supervivent dels gulags

fama

Òpera d'Oslo (desembre de 2014)

Ai las, que transitòria és la fama, que absoluta la vanitat de les pretensions humanes!

Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: adesiara, 2017, pàg. 26.

floreta

Floreta llegida en algun lloc:

"Le haría gemelos hasta que salieran impares"