Des del punt de vista de la bona gent de Loudun, la Madeleine no era res més que l’última de les concubines del seu rector: una petita sainte nitouche que semblava que no havia trencat mai cap plat, però que, en realitat, no era millor que les altres; una puritana que de cop i volta s’havia revelat com una puta i prostituïa el seu cos de la manera més vergonyosa amb aquell Priap amb sotana, aquell segall amb birret.
Aldous Huxley Els dimonis de Loudun [The Devils of Loudun, 1952]. Traducció: Dolors Udina. Barcelona: Adesiara, 2017, pàg. 65.
