El 1519, Hernán Cortés i els seus conqueridors van envair Mèxic, fins
aleshores un món humà aïllat. Els asteques, que és com es deien els que hi
vivien, de seguida es van adonar que els nouvinguts mostraven un interès
extraordinari per cert metall groc. De fet, semblava que no deixessin de
parlar-ne mai. L’or no era pas un desconegut per als natius: era bonic i fàcil
de treballar, de manera que l’utilitzaven per fer joies i estàtues, i de tant
en tant feien servir l’or en pols com a mitjà d’intercanvi. Així i tot, quan un
asteca volia comprar una cosa, normalment pagava amb grans de cacau o rotllos
de roba. L’obsessió espanyola per l’or, doncs, semblava inexplicable. ¿Per què
era tan important un metall que no es podia menjar, beure ni teixir, i era
massa tou per fer-ne eines o armes? Quan els natius van preguntar a Cortés per
què els espanyols tenien aquella passió per l’or, el conquistador va respondre:
«Tenemos yo y mis compañeros mal de
corazón, enfermedad que sana con ello».
Yuval Noah Harari Sàpiens. Una
breu història de la humanitat. [Sapiens.
A Brief History of Humankind, 2011]. Trad. Marc Rubió. Barcelona: Eds. 62,
2016, p. 249.
