mangiare poco

 Lewis Hine, Nens treballant en una fàbrica de vidre, 1908

E sarà anche vero che mangiar poco fa bene; ma solo a chi mangia molto (o almeno, può mangiare molto) è consentito pensarlo.

                                                                        Massimo Montanari

vertigen

 Càmera abandonada fa 60 anys a Eagle Creek, Oregon (Deserted Places @desertedpix, 3.3.21)

[...] a Europa, quan ens referim al passat dels camps d'extermini i de la guerra, parlem d'horror, i molt rarament de vertigen. L'horror ens fa desviar la mirada; només qui gosa mirar sent vertigen del passat.

Marta Marín-Dòmine Fugir era el més bell que teníem. Barcelona: Club Editor, 2019. p. 25

sucs gàstrics

 Una fractura en el gel de l'Antàrtida separa un fragment que és 20 cops més gran que Manhattan (@estelsiplanetes). Gener de 2021. Foto: Halley team/British Antarctic Survey

Uno no puede huir de sí mismo, ni esconderse. Por mucho que se vaya a Escocia, a Australia o a la estación espacial, uno se lleva sus jugos gástricos consigo y, tarde o temprano, le sube la acidez por el esófago y el eructo que produce es pestilente.

Jesús Carrasco Llévame a casa. Barcelona: Seix Barral, 2021, p. 95

miracle

A principis de s. XX era molt difícil de retratar un nadó, perquè la tècnica requeria que s'estiguessin molt quiets. El vestit exageradament llarg d'aquesta criatura serveix per amagar la mare que l'aguanta

si Jesús, en comptes de tot Llàtzer, només n'hagués ressuscitat un tros, també hauria estat un miracle però un miracle molt bèstia.

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 217

hotels

 Casa abandonada a Detroit, EUA. 

(piulada de Deserted Places @desertedpix, 8.2.2021

¿No deia aquell que els hotels són l'infern dels viatges? I l'infern, ja ho saps, és l'absència. Però t'aferres als vestigis i a les traces de la gent que passa i a allò que queda d'un passat fràgil i efímer que s'esfuma, una unglada a la butaca, aquella cicatriu minúscula del marbre d'una taula al pati que s'ha escantonat, una foto o unes claus que va deixar ja no saps qui i que trobes el calaix, un pijama de fil que no reclamarà ningú, relíquies de l'oblit per a un brocanter del present que fuig, coses que saps de memòria i que tens en les mans, i són vida viscuda que no saps i temps que s'hi agleva i ja és borra, pelussa de dies que tornen muts i són la fortuna del descuit. 

Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, p. 277-78

preliminars

Restaurant Mibu. Tòquio, 2017. Foto: FBarniol

en Bittebière [...] ja havia ingerit
    una cassoleta de rostes amb vouvray,
    un tall de paté d'ànec, 
    un timbal de cogombrets per acompanyar els dos primers plats,
    un ou farcit, és a dir dues meitats,
    dos pastissets de formatge de cabra, amb prou feines més grossos que uns collons de mico,
    sis cuixes, és a dir tres granotes,
    sis o vuit cargols grossos,
    una bouchéee à la reine i lletons de vedella,
    un bol de consomé amb crostons amb foei-gras,
    un ou en meurette amb una llesca de pa enllardada,
    una empanada de crancs de riu,
    sis (ja no estava segur del nombre exacte) ostres gratinades,
    vuit, no, perdó, un més, nou llagostins submergits en maionesa,
    tres petits kirs de festa amb saumur que pica,
    una copa de chinon ben negre,
    una altra de chenin d'Oiron ben groc,
    s'alegrava, doncs, de ser encara en els preliminars

Mathias Enard El banquet anual de la confraria d'enterramots [Le Banquet annuel de la Confrérie des fossoyeurs, 2020). Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Empúries, p. 259.

 

calçotets i fideus

 

L'arqueòleg Eduard Toda disfressat de mòmia al museu del Caire (c. 1884-1886)

Carta de Joan Sales a Mercè Figueres (1 d'agost de 1937) (fragment):

Em parles [...] de les ximpleries d'en Dalí i sobretot d'aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se'n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l'hi perdona per més que, fora d'això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions. 

Joan Sales Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2014, p. 262