¿No deia aquell que els hotels són l'infern dels viatges? I l'infern, ja ho saps, és l'absència. Però t'aferres als vestigis i a les traces de la gent que passa i a allò que queda d'un passat fràgil i efímer que s'esfuma, una unglada a la butaca, aquella cicatriu minúscula del marbre d'una taula al pati que s'ha escantonat, una foto o unes claus que va deixar ja no saps qui i que trobes el calaix, un pijama de fil que no reclamarà ningú, relíquies de l'oblit per a un brocanter del present que fuig, coses que saps de memòria i que tens en les mans, i són vida viscuda que no saps i temps que s'hi agleva i ja és borra, pelussa de dies que tornen muts i són la fortuna del descuit.
Sebastià Perelló La mar rodona. Barcelona: Club Editor, p. 277-78
