[...] al cap de poc temps, ni que fos per seguretat meva, vaig decidir de casar-me. Em va semblar que uns horaris regulars, els àpats casolans, totes les convencions del matrimoni, la rutina profilàctica de les activitats de l'alcova i, vés a saber, l'atzarosa florida de certs valors morals, de certs succedanis espirituals, m'ajudarien, si no a desempallegar-me dels meus desigs degradants i perillosos, a dominar-los pacíficament.
Vladimir Nabokov Lolita (1955). Trad. Josep Daurella (1995). Barcelona: Proa, 2015, pàg. 33.
