foto: Marta Duran
Un comença així, jugant amb les paraules. Les diu, i alguna cosa del que prefiguren resta en la realitat.
Xuan Bello “El sarró de la memòria” dins Unes quantes coses boniques (Unas poucas cousas guapas, 2009). Trad. Jordi Raventós. Martorell: Adesiara, 2015, pàg. 9.
