18 de juliol del 2011

Lletjor

Quentin Matsys Una grotesca dona vella (1525-30). National Gallery, Londres.



No n’hi ha, no pot haver-hi, dona tan completament lletja i tan satisfeta de ser-ho. En veure-la, vaig recordar-me d’uns versos del poeta brasiler Gregório de Matos que descriuen una negra criolla:

Boca sortint amb tal amplada
que la dentadura
passeja per allà
despreocupada.

La senyora Gabriela Santamarinha és d’una lletgesa natural, sense artificis ni retòrica, i l’exerceix en cada gest, en cada frase, en l’olor corporal, en la manera bestial com camina. «Miri que n’és de lletja!», em digué emocionat Arcénio do Campo, «ni entre els aborígens del continent austral hi ha hagut mai una criatura així». [...]

—Li diuen Boca Maleïda —aclarí el coronel—, Boca Escopidora, Boca Assassina o Boca Fètida. Diuen que els ocells se suïciden de fàstic quan passen davant d’ella.

                    José Eduardo Agualusa Nació criolla Barcelona: La Magrana, 1999.


8 de juliol del 2011

Temps de rebaixes

Un venedor exposa les mercaderies al costat de la carretera a Ismalabad (Pakistan). 
Foto: Muhammed Meheisen / AP







30 de juny del 2011

La sega

Jueus ultraortodoxos seguen el blat que servirà per elaborar el pa àzim que mengen durant la Pasqua. Foto: Baz Ratner/Reuters


Pel juny, la falç al puny





27 de juny del 2011

Coixinera


La primavera de 1998, la iaia em va regalar dues coixineres per al meu pis nou. Són de cotó sense os i les va brodar ella mateixa el 1926 a Sant Julià de Vilatorta. Porten les inicials LR (Lourdes Rifà).

Ahir, la iaia Lourdes ens va deixar a 95 anys. Adéu iaia riallera, i gràcies!


24 de juny del 2011

El poder de la música

Josephine Mpongo de l’orquestra simfònica Kimbanguiste practica el cel·lo a Kinshasa (Congo). 
Foto: Andrew McConnell


Fotografia guanyadora del World Press Photo 2011 en la categoria d'Art i Entreteniment.


Un projecte interessant que integra ritmes africans i música de J. S. Bach: Lambarena. Bach to Africa




21 de juny del 2011

Quatre barres





Narcís Comadira —en un article a "El Quadern" de El País— parla dels orígens dels quatre pals de la bandera catalana. Ho fa a partir de Llegendes històriques catalanes, llibre del medievalista Martí de Riquer. De teories les que vulgueu: la ja tan divulgada de la sang a l'escut de Guifré (impossible –segons Riquer– perquè els emblemes heràldics no es van utilitzar fins a la primera meitat del segle XII, i Guifré era del segle IX; també es parla que podrien tenir l'origen a Borgonya, importades per Ramon Berenguer IV, que ho hauria heretat de la seva mare, Dolça de Provença; i encara alguna altra teoria on també s'hi barreja història i llegenda. En tot cas, queda el consol de pensar que és «un dels escuts europeus més antics». Comadira acaba la digressió magistralment:

«Jo, la veritat, posats a fer volar coloms, m'estimo més creure en l'origen borgonyó i pensar que les quatre barres són quatre rierols de vi de Borgonya que regalimen, inestroncables, sobre la terra daurada del blat segat, al sac, i ben lligat.»

                         El País, 8 de juny de 2000

15 de juny del 2011

Pobres dones...

Una dona treballa en un camp de gira-sols (Índia). Foto: Rajesh Kumar Singh/AP


Segons un informe fet públic avui, Afganistan és el país on les dones viuen pitjor, Índia està entre els cinc primers.

14 de juny del 2011

Carnívors


Francisco de Goya Saturn devorant un fill, 1819-1823. 
Museu del Prado

Mentre alans, vàndals i sueus saquegen les Espanyes i el flagell de la pesta ataca amb no menys intensitat [...] la fam cruel s’estén fins al punt que la carn humana és devorada pel gènere humà a causa de la imperiosa necessitat. Fins i tot les mares s’alimenten amb els cossos dels fills morts o cuinats amb les seves pròpies mans. Les feres salvatges, acostumades a menjar els cadàvers dels que moren per l’espasa, la fam o la pesta, maten els homes més forts i, alimentades amb la seva carn, ho infesten tot per a perdició del gènere humà.

Hidaci (segle V), Crònica

11 de juny del 2011

La llista de Schindler

Una escena de La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993)

Ha mort Mietek Pemper (Cracòvia, 1920-Augsburg, Alemanya, 2011), la persona que va redactar la llista de Schindler. Aquest jueu polonès fou fet presoner el març de 1943 i va entrar al servei d’Amon Goth, comandant de treballs forçats de Plaszow, a Cracòvia.

Allà es va relacionar amb l’empresari Oskar Schindler, a qui va proporcionar una llista de jueus internats en el camp i que Schindler va col·locar a treballar a les seves fàbriques. Això va salvar 1.200 jueus d’una mort segura.


9 de juny del 2011

Seria bell...

Uns nens afganesos miren altres nens com juguen sota la neu. 
Foto: Ahmad Massoud/AP




Seria bell de néixer molts de pics

Seria bell de néixer molts de pics
ja que podem morir tantes vegades
i no és acceptable cap mort definitiva.

Seria bell de néixer molts de pics
com feliç brolla un brollador
o, més silent, raja la font geliua.

Seria bell de néixer molts de pics,
com verb potent que no s’estronca mai,
en epifanies sobtades i distintes.

Seria bell de néixer molts de pics
si l’ànim fos cada cop més net
i descartàssim tanta avorrible mort

i sobretot —i no és redundància—,
tanta avorrida autòpsia que ho anega tot.
Sí, seria bell de néixer molts de pics.

Bartomeu Fiol Móra Tot jo és una exageració, Proa: 1999



6 de juny del 2011

Tribulacions

 
Els metges curen un noi ferit en una explosió d'una bomba a Peshawar, Pakistan 
(foto: Hasham Ahmed/AFP/Getty Images)

Las tribulaciones son tan grandes hoy, en este reino, que me admira que los pájaros tengan aún el valor de ir allí a anidar, viendo cómo van las gentes.


Fragment d'una carta d'Aznar Pardo de la Casta (cavaller valencià) al rei Alfons el Magnànim (26 de juny de 1418). Martín de Riquer i Borja de Riquer Reportajes de la Historia, vol. I, Barcelona: Acantilado, 2010, pàg. 461.


31 de maig del 2011

Cementiri

Cementiri Nacional d'Alleghenies (Bridgeville, EUA). 
Foto: Gene J. Puskar/AP


L’alcalde d'una població maresmenca va fer la intervenció següent en un ple referint-se al possible trasllat del cementiri municipal: «Això del cementiri està mort».


[From Josep F.]

28 de maig del 2011

Carnisseria

Os de Balaguer (la Noguera), novembre 2010


Després de 35 anys de servei, la carnisseria Barniol de Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès), regentada per la Cinta i el Benet, tanca les portes i canvia de direcció. Del seu taulell n'han sortit delicioses menges i els diners per pagar estudis dels fills. Gràcies, pares.



25 de maig del 2011

Elna

Elisabeth Eidenbenz (Zuric, 1913 - Viena, 2011)


Ha mort la impulsora de la Maternitat d'Elna (1939-1944). Va salvar 597 nens i nenes d'una mort segura.


                                                    Gràcies.


22 de maig del 2011

Verd

Un seguidors celebren la victòria de seu líder, a les eleccions de Bengala Occidental (India). 
Foto:Jayanta Shaw/AFP/ Getty Images



Romance sonámbulo (fragment)


Verde que te quiero verde.
Verde viento. Verdes ramas.
El barco sobre la mar
y el caballo en la montaña.
Con la sombra en la cintura
ella sueña en su baranda,
verde carne, pelo verde,
con ojos de fría plata.
Verde que te quiero verde.
Bajo la luna gitana,
las cosas la están mirando
y ella no puede mirarlas.

Federico García Lorca (1898-1936)

16 de maig del 2011

El moro mallorquí

 Almogàvers a la conquesta de Mallorca (Saló del Tinell, Barcelona)

Ara un grup de mallorquins proclamen que a Mallorca no som catalans, sinó «àrabs». (El cap crec que és Miquel Barceló, que dóna classe a l'Universitat de Barcelona). El grup és petit i es diu «avançat» en política i «en tot». Però malgrat que no saben què es perguen, entre els capellans que ho celebren tot en castellà i els «àrabs» que són «moros», ¿què serà de la nostra llengua? Jo he olvidat el «moro» fa 7 segles.

Carta de Llorenç Villalonga a Joan Fuster, datada a Palma el 20 de març de 1971. Nota: les incorreccions lingüístiques són obra de Villalonga.

13 de maig del 2011

El male rahamim

 Jueus resant en un cementiri

El 1941, Sholom Katz, un jueu romanès, estava a punt de ser executat a Auschwitz amb 1.600 jueus més. Mentre els presos cavaven les seves tombes, Katz va cantar el male rahamim, una pregària fúnebre usada pels jueus asquenasites. Commogut per la intensitat de la música, l’oficial nazi de torn li va permetre escapar. 

Va gravar aquesta oració el 1950 com a testimoni i record de les víctimes dels camps d’extermini. Katz ha estat reconegut com un dels millors cantors que ha existit. El doble CD Jésusalem de Jordi Savall, la Capella Reial de Catalunya i Hespérion XXI conté aquesta gravació històrica.

Absolutament escruixidora.




9 de maig del 2011

Iconografies cinematogràfiques

Pedro Almodóvar La piel que habito (2011)

El cartell de l'última pel·lícula de Pedro Almodóvar, amb Antonio Banderas i Elena Anaya com a protagonistes, em recorden altres iconografies:

Anthony Hopkins a El silenci dels anyells (1991)



Sean Connery caracteritzat de James Bond






6 de maig del 2011

Els nassos de Picasso

 Pablo Ruiz Picasso, Autoretrat, 1907

Picasso, a mi modo de ver, es un hombre con un deseo incontenible de tener dos narices y presentarse el día menos pensado a las puertas del cielo o del infierno dando la gran tocata con ellas.
Rafael Alberti


3 de maig del 2011

L'home de fang

Un devot fa un tractament de fang per curar malaties de la pell en un antic santuari de l'Índia 
(foto: Mukesh Gupta/Reuters)


Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu.
Gènesi 2, 7