13 de desembre del 2011

La desgràcia dels altres

 Uns nens paquistanesos miren com cremen uns camions de fuel que havien estat tirotejats 
(foto: Amir Hussain/Reuters) 

–Ja sabeu que hi ha tres coses que els homes poden contemplar eternament sense cansar-se'n mai. Una és l'aigua. Una altra és el foc. I la tercera és la desgràcia dels altres. 

Katharina Hagena El gust de les llavors de poma, 2011 (trad. David Cañadas).


12 de desembre del 2011

Oda

Oda a Pep Guardiola

Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!
Per tu,
la catifa de gespa arranada
es torna un univers de planetes que giren
al teu voltant.
Tu t'alces i renilles
i amb ulls punyents escrutes
l'horitzó bramador.
Sacseges la crinera
del teu dorsal, l'espinada
s'arqueja, mous les cames esveltes i fràgils
i amb els braços oberts
debanes la madeixa invisible del joc.
Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia
i del vent!
Aranya cerebral
que controles els fils
elèctrics de la tarda.
Teixeixes les jugades,
del teixit en fas veles que s'inflen
i en sostens l'entramat.
La gespa es fa mar blava de somnis.
Llavors, mentre llisca la quilla,
tu vigiles de lluny i ets a prop.
Arbre central, pal major
i, alhora, el dofí ensabonat
que segueix el vaixell per les ones.
Salut, fill de la gràcia
i del vent!  [...]

Narcís Comadira L'art de la fuga, 2002



10 de desembre del 2011

Llibertat religiosa



Un dels grans herois del nostre segle és austríac, es diu Niko Alm i és un lluitador incansable de la llibertat religiosa. Alm va entrar en conflicte amb les autoritats amb motiu del carnet de conduir: a la foto hi apareixia amb un colador de pasta al cap [...] La resposta de les autoritats va ser prototípica: van enviar Alm a una revisió psiquiàtrica. Però Alm va al·legar que era un pastafari, és a dir, un seguidor de la Church of the Flying Spaghetti Monster o Església del Monstruós Espagueti Volador. Els pastafaris creuen en un déu que és una enorme massa d'espaguetis que es desplaça fent servir com a rodes dues colossals mandonguilles, i que habita en un planeta ple de volcans, que en lloc de lava escupen llaunes de cervesa [...] Els avaluadors psiquiàtrics no van tenir més remei que admetre la bona salut mental de Niko Alm, i poc després va aconseguir el seu carnet de conduir on apareix amb un colador al cap.


Si ho pensem bé, quina legitimitat afegida pot tenir una religió, qualsevol, sobre qualsevol altra? De fet, Niko Alm es va llançar a l'activisme per denunciar les desigualtats basades en el fet religiós. Per què una monja pot tenir un carnet on apareix amb còfia i un pastafari no pot lluir un colador? Però el gran mèrit d'Alm és que ha invertit els termes. La definició tradicional de la llibertat religiosa consistia a ser indulgents amb totes les creences, per absurdes que fossin, pel fet que som una societat tolerant. Gràcies a Niko Alm tenim una nova perspectiva: totes les creences són absurdes pel fet de ser-ho, però les tolerem perquè són socials. I és que si contemplem la llista de religions només podem arribar a una conclusió: que l'ésser humà necessita molta paciència, moltíssima, per compartir espais racionals amb els seus congèneres. Segons sembla, el gènere humà no pot conformar-se amb la realitat. Necessita una resposta, una explicació. Existeix Déu? Què hi ha després de la mort? I és lògic: si generem preguntes incontestables obtindrem respostes delirants. La suma universal més gran mai pensada d'absurds, de fet. [...]


Com dèiem abans, en el gènere humà hi habita una compulsió existencialista que l'obliga a fer-se preguntes que simplement no tenen resposta. Però de debò són preguntes tan imprescindibles? O potser no totes les societats han experimentat la necessitat de generar embolics intel·lectuals estèrils?


En certa ocasió un antropòleg que era a l'Àfrica tropical va pujar a un turó acompanyat d'un pigmeu. Des d'allà es podia veure un horitzó selvàtic grandiloqüent. Emocionat, l'antropòleg va preguntar al pigmeu per la seva religió. Segons les seves creences, ¿qui havia creat aquella magna selva, tota la pluralitat d'animals que l'habitaven, el cel, la terra, i la mateixa raça de pigmeus?


El pigmeu es va mirar el paisatge, va sospirar profundament, i va dir: "Miri, si vol que li sigui sincer, no en tinc ni punyetera idea".


Albert Sánchez Pinyol "El Monstruós Espagueti Volador us estima", Ara, 9.12.2011


9 de desembre del 2011

No fer llàstima

 
Honolulu, EUA. Un mariner porta l'urna amb les cendres de Lee Soucy, supervivent de Pearl Harbor. Soucy va morir l'any passat amb 90 anys i va demanar que les seves cendres reposessin dins de les restes del vaixell Utah. (foto: Marco Garcia / AP)
Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos. 
Carta inèdita de Pau Casals a Jaume Creus, datada a Perpinyà  el 1948. www.memoria.cat

7 de desembre del 2011

El caçador, caçat

Mark Zuckerberg, el creador de Facebook

Algú ha descobert un forat de seguretat a Facebook i ha pogut accedir a àlbums privats del pare de la xarxa social més important del món. El caçador, caçat.


1 de desembre del 2011

El cavall

Exhibició de l'Escola d'Equitació Espanyola de Viena al Wembley Arena de Londres.
(foto: Chris Jackson / Getty Images)

E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més corrent i que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent per a la servitud de l'home, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l'home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom cavaller.

Joanot Martorell Tirant lo Blanc, cap. XXXII (ed. Martí de Riquer)


29 de novembre del 2011

A prop de mi...

Ignasi Pinazo Camarlench  Enamorats (1878)


[To Sali]

A prop de mi

Les migdiades quan s'acluca el sol,
i les gotes rellisquen dins la fulla,
i cada clot se torna un bassiol
on s'hi miren la menta i la cabrulla.

Quan l'aigua salta i balla pel camí
i jeu enterbolida la muntanya
aleshores voldria a prop de mi,
l'amor asserenat d'una companya.

Estaríem quiets, ni dol ni antull,
vindria a capficar la calma nostra,
jo llegiria un llibre: en tombar el full
per un moment li esguardaria el rostre.

Fóra encerclada d'aire com d'un vel
la mirada, l'atzar, la boca muda,
daurada com el boll i com la mel:
un llessamí dins la mà menuda.

Això és mon pensament, si per l'espai
tomba la pluja pàl·lida i lleugera;
això és tan dolç que no ha de venir mai,
i cada dia l'ànima ho espera.

                                          Josep M. de Sagarra (1915)






26 de novembre del 2011

Gerundis

 Cementiri de Sinera

Després de la Caputxinada (la tancada d'intel·lectuals al convent dels Caputxins de Sarrià durant la dictadura franquista), van citar a declarar Joan Oliver qui va fer al comissari Creix una broma que no devia agradar-li gens i que ha entrat curiosament a la història per la via de l'anècdota: «Creix però no et multipliquis». Entre la llista de declarants també hi havia Salvador Espriu.  «Ple de sarcasme però sense perdre la circumspecció que el definia, va dir als policies que ell no podia signar una declaració tan mal redactada, especialment per l'excés de gerundis, i la va refer gramaticalment».

Antoni Batista "La Caputxinada. El marc català que va precedir el Maig francès" a Sàpiens, núm. 102 (abril 2011).

24 de novembre del 2011

Barbuts

El clan amish acusat (foto: AFP)

Aquests amish d'Ohio (EUA) estan acusats d'intentar tallar cabells i barbes a uns corregilionaris seus i causar-los ferides. Segons els amish, la barba i el cabell en l'home són sagrats. 



Això en diu la Bíblia:

No us retalleu tot al volt les vores de la cabellera ni us afaiteu els costats de la barba.  (Levític 19, 27)

Els sacerdots no es raparan el cap, no s'afaitaran els costats de la barba ni es faran incisions al cos. (Levític 21, 5)


23 de novembre del 2011

La Sibil·la

Montserrat Figueras Garcia (Barcelona, 1942-2011)

Mor la soprano Montserrat Figueras, referent de la música antiga.



  Gran foc del cel davallarà;

  mars, fonts i rius, tot cremarà.
  Daran los peixos horribles crits
  perdent los seus naturals delits.

Fragment del Cant de la Sibil·la

22 de novembre del 2011

Inculta...

 Codex Manesse. Zuric: 1305-1340

La consellera de cultura valenciana, Lola Johnson elogia el Tirant, segons ella escrit per Ausiàs March... 

(tuit de Vicent Partal, 22.11.2011)


21 de novembre del 2011

Sense paraules

Madrid, 20.11.2011 (foto: AFP / Pedro Armestre)

Empeltat de lladre i folrat de quelcom pitjor, és en lo intel·lectual un arxiu de diableries, en lo moral un esperit que no creu més que en Santa Dobla de Quatre, i en lo físic, se li veuen els tirats del gat feixí, que obra i s'esmuny furtivament, però que si l’empaiten, fa cara. En son cap llueix un front sense idealitat, amb plecs més o menys sospitosos, una mirada entregirada i dura, que amb res se torna agressiva i feréstega, i una boca contreta, sovint, per una postura de mofa despreciativa. És antipàtic, quan no repulsiu; estalvia més les paraules bones que les dolentes, i qualsevol contrarietat li regira males intencions. No té respecte a res ni a ningú.

Víctor Català "El pastor" dins Drames rurals (1902)

18 de novembre del 2011

Déu

Pintures murals de Sant Climent de Taüll (MNAC)
  

Sigo pensando que Dios es un canalla borracho que no ha vuelto a pensar en el mundo desde que lo creó. Antaño un genio, vale, se lo concedo, pero un artista soberanamente descuidado que ha arrojado al infierno sus pinturas y sus esculturas más extraordinarias y ha dejado que el diablo se cague en ellas.

Louise Erdrich El coro de los maestros carniceros, Madrid, 2011 (trad. Susana de la Higuera)

15 de novembre del 2011

El diluvi

Cotxes colgats d'aigua a la factoria Honda de Tailàndia 
(foto: Damir Sagolj/Reuters)

Deucalió era fill de Prometeu. Regnava a la contrada de Ftia, es va casar amb Pirra, filla d’Epimeteu i de Pandora, la primera dona que els déus van modelar. Quan Zeus volgué anorrear la raça de bronze, Deucalió, per consell de Prometeu, construí una arca, hi posà provisions i s’hi embarcà juntament amb Pirra. Zeus va abocar del cel un gran diluvi i va inundar la major part de Grècia, talment que van morir tots els homes, llevat d’uns quants, pocs en nombre. 

Pseudo-Apol·lodor (s. II dC) Biblioteca, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2010 (a cura de Francesc J. Cuartero i Iborra)



Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà.
 Gènesi 6, 17


10 de novembre del 2011

Amor i odi

 L'amor és més fort que l'odi
 
Última portada del setmanari satíric Charlie Hebdo després que uns presumptes islamistes radicals destrossessin la seva seu a París la setmana passada com a protesta per una caricatura de Mahoma.


8 de novembre del 2011

Blat de moro



Avui el blat de moro és més indispensable que no s'adona molta gent. La farina de blat de moro s'utilitza per fabricar begudes amb gas, xiclets, gelats, mantega de cacauet, quètxup, pintura per a automòbils, fluid per embalsamar, pólvora, insecticides, desodorants, sabó, patates xips, benes quirúrgiques, esmalt per a ungles, pólvores desodorants per a peus, condiments per a amanides i centenars d'altres coses. Per citar Michael Pollan, no és tant que nosaltres haguem domesticat el blat de moro com que el blat de moro ens ha domesticat a nosaltres.

Bill Bryson A casa. Breu història de la vida privada, Barcelona, 2011 (trad. Joan Solé)


Dones al volant!


Mentrestant a l'Aràbia Saudita...

Thelma and Louise. Final

–Només dura 8 minuts...
–Han suprimit totes les escenes de dones conduint...


4 de novembre del 2011

El deliri modern

Un home es relaxa a prop d'una mesquita, a Trípoli (Líbia). 
Foto: Marco Longari /AFP

Ulrico Schnabel, redactor científic del setmanari Die Zeit i autor de Ocio. La felicidad de no hacer nada [...] defensa que el veritable luxe de la nostra època és el temps i el lleure s'ha convertit en un recurs amenaçat. Segons el seu parer, els ciutadans viuen atabalats per la pressió laboral i per l'ansietat d'estar permanentment comunicats, oblidant que el lleure no és només important per regenerar i enfortir la memòria, sinó que també resulta condició imprescindible per a la inventiva i la creativitat. I constitueix un element indispensable per trobar l'equilibri personal.

L'autor afirma que a les llargues jornades laborals i a la por de perdre la feina se suma la nostra dependència tecnològica, que ens fa estar pendents de desenes de trucades, centenars d'e-mails, dels contants avisos de notícies, de les nombroses capbussades a Google, que comporten una sobrecàrrega d'estímuls. [...] Schnabel proposa l'art de saber parar, encara que adverteix que per culpa d'internet molta gent ha perdut la capacitat de desconnectar. Solucions? Les ha de trobar cadascú, però el secret és crear les nostres pròpies illes de lleure al mig del deliri modern.

Màrius Carol "L'art de saber parar" La Vanguardia, 30.10.2011

2 de novembre del 2011

El viatge

Vegetació de l'illa de Socotra

L'experiència del viatge ha de ser una experiència de descentrament de la consciència.

(paraules de Rafael Argullol en la presentació del llibre Socotra, la isla de los genios de Jordi Esteva. Llibreria Altaïr, 15.10.2011)