11 de gener del 2012

El boig del trampolí




Número de Larry Griswold (1905-1996), més conegut com El boig del trampolí. Gimnasta i artista nord-americà, fou un dels precursors del llit elàstic. Aquesta gravació pertany al programa El show de Frank Sinatra, de 1951. Encara que la cinta no es conserva en gaire bon estat, val la pena veure les acrobàcies d'aquest artista de vestit i corbata.

8 de gener del 2012

7 de gener del 2012

Traduttore, traditore?

Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Marguerite Yourcenar)
Brussel·les, 1903-Mount Desert Island, Maine, EUA, 1987


Des de fa una colla d'anys, col·lecciono traduccions de la meva novel·la de capçalera: Memòries d'Adrià. Aquí en teniu un fragment en les diferents traduccions:


Ne t'y trompe pas: je ne suis pas encore assez faible pour céder aux imaginations de la peur, presque aussi absurdes que celles de l'esperánce, et assurément beaucoup plus pénibles.
Marguerite Yourcenar Mémoires d'Hadrien 
París: Gallimard, 1993.


Però no t'enganyessis pas: encara no estic prou afeblit per cedir a les imaginacions de la por, gairebé tan absurdes com les de l'esperança, i ben segur molt més penoses.
Marguerite Yourcenar Memòries d'Adrià 
Barcelona: Laia, 1989
versió en català de Jaume Creus


No te llames sin embargo a engaño: aún no estoy tan débil como para ceder a las imaginaciones del miedo, casi tan absurdas como las de la esperanza, y sin duda mucho más penosas.
Marguerite Yourcenar Memorias de Adriano
Madrid: El País, 2003
versió en castellà de Julio Cortázar


Não te iludas: não estou ainda bastante fraco para ceder às imaginações do medo, quase tão absurdas como as da esperança e seguramente muitas mais penosas.
Marguerite Yourcenar Memórias de Adriano 
Editora Ulisseia, 2000
versió en portuguès de Maria Lamas


Non mi fraintendere: non sono ancora cosí a mal partito da cedere alle immaginazioni della paura, assurde quasi tanto quelle della speranza, e certamente assai piú penose.
Marguerite Yourcenar Memorie di Adriano 
Torí: Einaudi, 1988
versió en italià de Lidia Storoni Mazzolani


Glaube mir, noch ist es nicht so weit, dass ich mich den Wahngebilden der Furcht hingebe, die ebenso töricht, dabei aber quälender sind als die, welche die Hoffnung uns vorgaukelt.
Marguerite Yourcenar Ich zähmte die Wölfin. Die Erinnerungen des Kaisers Hadrian 
Munic: Deutscher Taschenbuch Verlag, 1999
versió en alemany de Fritz Jaffé


Do not mistake; I am not yet weak enough to yield to fearful imaginings, which are almost as absurd as illusions of hope, and are certainly harder to bear.
Marguerite Yourcenar Memoirs of Hadrian 
Nova York: Farrar, Straus & Giroux, 1987
versió en anglès de Grace Frick amb col·laboració de l'autora.


Yanlıș anlama: En az ümidin hayalleri kadar saçma ve hiç hușkusuz çok daha eziyetli olan korku hayallerine kapılacak kadar zayıf değilim henüz.
Marguerite Yourcenar Hadrianus'un Anilari 
Istanbul: Adam Yayinlari, 1992
versió en turc de Nili Bilkur


Nun te teme: nu sînt încă atît de slăbit spre a mă lăsa bîntuit de imaginația fricii, aproape tot așa de absurdă ca și cea a speranței și neîndoielnic încă și mai penibilă.
Marguerite Yourcenar Memoriile lui Hadrian 
Bucarest: Humanitas, 2001
versió en romanès de Mihai Gramatopol




5 de gener del 2012

Diva

 El 7 de gener de 1962 Montserrat Caballé va debutar al Liceu amb l'òpera Arabella de Richard Strauss. Foto: Lluís Gené

     DIVA

Caldria fer anar la llima
una estona més que bona
per tal que una prima donna
fos també una dona prima.

Pere Quart Bestiari (1937)


 

31 de desembre del 2011

2012

Nedant a les aigües gèlides del riu Vltava, Praga. 
Foto: Filip Singer/EPA


El diari ARA proposa 12 idees per al 2012. Quines complireu?

1. Engegaré una iniciativa empresarial
2. Llegiré mitja hora cada dia
3. Parlaré més amb els fills
4. Gestionaré millor el meu temps
5. No malbarataré recursos
6. Consumiré productes de la terra
7. Evitaré estressar-me
8. Faré una acció solidària
9. Em buscaré una nova afició
10. Entraré a les xarxes socials
11. Faré més esport
12. Aprendré idiomes


28 de desembre del 2011

Xita


La família de Tarzan: Xita, Boy, Tarzan i Jane

Ha mort Jiggs (1932-2011), la mona Xita que va acompanyar Tarzan (Johnny Weissmuller) en quatre pel·lícules entre el 1934 i el 1942. Aquest mico figurava al Llibre Guinness dels Rècords com el simi més longeu del món.


27 de desembre del 2011

Fa fred!

 Foto: Quirky China News/Rex Features

Segons la medicina medieval, l'aire fred produeix en l'organisme humà les següents accions: "restreny el ventre, enforteix la digestió, augmenta la producció d'orina i disminueix la suor i altres excrecions". Però si és molt fred "altera la calor natural, provoca dolors en els nervis, tosses, refredats i patiments de bufeta" i per això s'ha de corregir.

Introducció a Arnau de Vilanova (1238-1311) Regimen Sanitatis ad regem Aragonum, Universitat de Barcelona, 1975.

 

Apocalypse now

Aquesta misteriosa esfera de 35 centímetres (i 6 kg de pes) d'origen desconegut va caure del cel a Namíbia. 

A l'àngel de l'església de Tiatira, escriu-li:

"Això diu el Fill de Déu, el qui té els ulls com una flama i els peus semblants a metall incandescent". 

Conec les teves obres, el teu amor, la teva fe, el teu servei i la teva constància. Sé que ara les teves obres són més nombroses que abans.

Apocalipsi 2, 18

22 de desembre del 2011

Bones festes!

Sempre han tingut bec, les oques. 
Foto: Ina Fassbender/Reuters


La catedral [de Barcelona] es troba, doncs, en l’indret més sagrat de la ciutat, perquè a l’antiguitat els temples no es construïen a qualsevol lloc, sinó allà on era més propici per a encomanar-se als déus. Al costat de la catedral hi havia el temple del diví August... i fins és possible que l’esbart d’oques que des de fa tant de temps claquen al claustre siguin descendents d’aus romanes, cosines colonials de les oques capitolines; les oques del Capitoli que els romans utilitzaven com a guardianes de les propietats per l’escàndol que feien quan es presentaven estranys. La mitologia ens explica que les oques del Capitoli, consagrades a la deessa Juno Moneta –“Aquella que adverteix”– van salvar en una ocasió els romans tot despertant-los amb els seus xiscles davant un atac dels gals.

Joan de Déu Prats Llegendes històriques de Barcelona, 2009.



21 de desembre del 2011

Ramon Erra

Ramon Erra (cinquè començant per l'esquerra) guanya el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions en la 61a Nit de Santa Llúcia (Auditori de Barcelona, 10.12.2011). Foto: La Vanguardia.


19 de desembre del 2011

La llet i els jueus

Atles català atribuït al jueu català Cresques (1375)


¿Existen lugares con mayor proporción de habitantes con intolerancia a la leche?

Entre los semitas, marroquíes y judíos aumenta el porcentaje de gente que sufre intolerancia a la lactosa genética, que es mayor que en los ingleses o americanos, que han tomado leche de vaca durante mucho más tiempo. En Catalunya somos mezcla, ya que quedaron muchos judíos que se cambiaron el apellido, y por eso el porcentaje de deficiencia de lactasa genética a lo mejor es más grande que en otros sitios, aunque no está del todo demostrado.

Entrevista al Dr. Ramón Tormo (Vinaròs, 1942) La Vanguardia digital, 16.12.2011

Els xuetes són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals al llarg de la història s'ha conservat consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del segle XVII, o per estar-hi estretament emparentats. Els xuetes han estat històricament estigmatitzats i segregats, per la qual cosa, i fins la primera meitat del segle XX, han practicat una estricta endogàmia. A dia d'avui, entre 18.000 i 20.000 persones a l'illa són portadores d'algun d'aquests cognoms.

Viquipèdia

14 de desembre del 2011

Ai, Verge Santa!


L'actriu Paz Vega (Sevilla, 1976) coberta només per una mantellina davant de la Verge de la Encarnación de Gerena (Sevilla). La fotografia forma part del calendari de la casa de xocolates alemanya Lambertz. Els convilatans han posat el crit al cel. 


13 de desembre del 2011

La desgràcia dels altres

 Uns nens paquistanesos miren com cremen uns camions de fuel que havien estat tirotejats 
(foto: Amir Hussain/Reuters) 

–Ja sabeu que hi ha tres coses que els homes poden contemplar eternament sense cansar-se'n mai. Una és l'aigua. Una altra és el foc. I la tercera és la desgràcia dels altres. 

Katharina Hagena El gust de les llavors de poma, 2011 (trad. David Cañadas).


12 de desembre del 2011

Oda

Oda a Pep Guardiola

Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!
Per tu,
la catifa de gespa arranada
es torna un univers de planetes que giren
al teu voltant.
Tu t'alces i renilles
i amb ulls punyents escrutes
l'horitzó bramador.
Sacseges la crinera
del teu dorsal, l'espinada
s'arqueja, mous les cames esveltes i fràgils
i amb els braços oberts
debanes la madeixa invisible del joc.
Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia
i del vent!
Aranya cerebral
que controles els fils
elèctrics de la tarda.
Teixeixes les jugades,
del teixit en fas veles que s'inflen
i en sostens l'entramat.
La gespa es fa mar blava de somnis.
Llavors, mentre llisca la quilla,
tu vigiles de lluny i ets a prop.
Arbre central, pal major
i, alhora, el dofí ensabonat
que segueix el vaixell per les ones.
Salut, fill de la gràcia
i del vent!  [...]

Narcís Comadira L'art de la fuga, 2002



10 de desembre del 2011

Llibertat religiosa



Un dels grans herois del nostre segle és austríac, es diu Niko Alm i és un lluitador incansable de la llibertat religiosa. Alm va entrar en conflicte amb les autoritats amb motiu del carnet de conduir: a la foto hi apareixia amb un colador de pasta al cap [...] La resposta de les autoritats va ser prototípica: van enviar Alm a una revisió psiquiàtrica. Però Alm va al·legar que era un pastafari, és a dir, un seguidor de la Church of the Flying Spaghetti Monster o Església del Monstruós Espagueti Volador. Els pastafaris creuen en un déu que és una enorme massa d'espaguetis que es desplaça fent servir com a rodes dues colossals mandonguilles, i que habita en un planeta ple de volcans, que en lloc de lava escupen llaunes de cervesa [...] Els avaluadors psiquiàtrics no van tenir més remei que admetre la bona salut mental de Niko Alm, i poc després va aconseguir el seu carnet de conduir on apareix amb un colador al cap.


Si ho pensem bé, quina legitimitat afegida pot tenir una religió, qualsevol, sobre qualsevol altra? De fet, Niko Alm es va llançar a l'activisme per denunciar les desigualtats basades en el fet religiós. Per què una monja pot tenir un carnet on apareix amb còfia i un pastafari no pot lluir un colador? Però el gran mèrit d'Alm és que ha invertit els termes. La definició tradicional de la llibertat religiosa consistia a ser indulgents amb totes les creences, per absurdes que fossin, pel fet que som una societat tolerant. Gràcies a Niko Alm tenim una nova perspectiva: totes les creences són absurdes pel fet de ser-ho, però les tolerem perquè són socials. I és que si contemplem la llista de religions només podem arribar a una conclusió: que l'ésser humà necessita molta paciència, moltíssima, per compartir espais racionals amb els seus congèneres. Segons sembla, el gènere humà no pot conformar-se amb la realitat. Necessita una resposta, una explicació. Existeix Déu? Què hi ha després de la mort? I és lògic: si generem preguntes incontestables obtindrem respostes delirants. La suma universal més gran mai pensada d'absurds, de fet. [...]


Com dèiem abans, en el gènere humà hi habita una compulsió existencialista que l'obliga a fer-se preguntes que simplement no tenen resposta. Però de debò són preguntes tan imprescindibles? O potser no totes les societats han experimentat la necessitat de generar embolics intel·lectuals estèrils?


En certa ocasió un antropòleg que era a l'Àfrica tropical va pujar a un turó acompanyat d'un pigmeu. Des d'allà es podia veure un horitzó selvàtic grandiloqüent. Emocionat, l'antropòleg va preguntar al pigmeu per la seva religió. Segons les seves creences, ¿qui havia creat aquella magna selva, tota la pluralitat d'animals que l'habitaven, el cel, la terra, i la mateixa raça de pigmeus?


El pigmeu es va mirar el paisatge, va sospirar profundament, i va dir: "Miri, si vol que li sigui sincer, no en tinc ni punyetera idea".


Albert Sánchez Pinyol "El Monstruós Espagueti Volador us estima", Ara, 9.12.2011


9 de desembre del 2011

No fer llàstima

 
Honolulu, EUA. Un mariner porta l'urna amb les cendres de Lee Soucy, supervivent de Pearl Harbor. Soucy va morir l'any passat amb 90 anys i va demanar que les seves cendres reposessin dins de les restes del vaixell Utah. (foto: Marco Garcia / AP)
Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos. 
Carta inèdita de Pau Casals a Jaume Creus, datada a Perpinyà  el 1948. www.memoria.cat

7 de desembre del 2011

El caçador, caçat

Mark Zuckerberg, el creador de Facebook

Algú ha descobert un forat de seguretat a Facebook i ha pogut accedir a àlbums privats del pare de la xarxa social més important del món. El caçador, caçat.


1 de desembre del 2011

El cavall

Exhibició de l'Escola d'Equitació Espanyola de Viena al Wembley Arena de Londres.
(foto: Chris Jackson / Getty Images)

E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més corrent i que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent per a la servitud de l'home, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a l'home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom cavaller.

Joanot Martorell Tirant lo Blanc, cap. XXXII (ed. Martí de Riquer)


29 de novembre del 2011

A prop de mi...

Ignasi Pinazo Camarlench  Enamorats (1878)


[To Sali]

A prop de mi

Les migdiades quan s'acluca el sol,
i les gotes rellisquen dins la fulla,
i cada clot se torna un bassiol
on s'hi miren la menta i la cabrulla.

Quan l'aigua salta i balla pel camí
i jeu enterbolida la muntanya
aleshores voldria a prop de mi,
l'amor asserenat d'una companya.

Estaríem quiets, ni dol ni antull,
vindria a capficar la calma nostra,
jo llegiria un llibre: en tombar el full
per un moment li esguardaria el rostre.

Fóra encerclada d'aire com d'un vel
la mirada, l'atzar, la boca muda,
daurada com el boll i com la mel:
un llessamí dins la mà menuda.

Això és mon pensament, si per l'espai
tomba la pluja pàl·lida i lleugera;
això és tan dolç que no ha de venir mai,
i cada dia l'ànima ho espera.

                                          Josep M. de Sagarra (1915)