9 de maig del 2016
6 de maig del 2016
mar
[...]
Si un
marinero es mar,
rubio mar
amoroso cuya presencia es cántico,
no quiero la
ciudad hecha de sueños grises,
quiero sólo
ir al mar, donde me anegue
barca sin
norte,
cuerpo sin
norte hundirme en su luz rubia.
Luis Cernuda (Sevilla, 1902 - Mèxic, 1963)
5 de maig del 2016
morfina
Santiago Rusiñol La morfina (1894). Cau Ferrat, Sitges
[...] hermosa Morfina, Sirena de veu melosa, Fada del amor al somni, Vetlladora de la pau, i dolça visió del repós; d'aquella infame Morfina, cortesana de la mort, Guardadora del torment, Font de sed, i falsa i traidora amiga am llavis de tentació i boca am bava de vípera, i cor am sang de pantera.
Santiago Rusiñol "La casa del silenci" Pèl & Ploma, setembre 1901
2 de maig del 2016
límits
Mercat de les Flors (Barcelona)
Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món.
Ludwig Wittgenstein
30 d’abril del 2016
aviram
Dues assistents al Festival Cheltenham (Anglaterra)
El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
-Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content.
Cançó tradicional
El gall i la gallina
estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i el gall li fa un petó.
-Dolent, més que dolent!
Què dirà la gent?
-Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content.
Cançó tradicional
27 d’abril del 2016
xuclamel
Jakarta (Indonèsia). Foto: Andri Priyadi
He olido la madreselva durante toda la noche. La olía en sueños. Se me metía dentro su perfume y lo notaba rasgándome la memoria.
Rafael Chirbes La buena letra. Barcelona: Anagrama, 2002.
24 d’abril del 2016
Sísif
Conductora d'autobús i carter (Londres, 1977)
Il faut imaginer Sisyphe heureux.
A Sísif cal imaginar-lo feliç.
Albert Camus Le Mythe de Sisyphe, 1942
20 d’abril del 2016
mientras
Federico García Lorca (1898-1936)
Mientras me quede voz
hablaré de mis muertos
tan quietos, tan callados,
tan molestos.
Mientras me quede voz
hablaré de sus sueños,
de todas las traiciones,
de todos los silencios,
de los huesos sin nombre
esperando el regreso,
de su entrega absoluta,
de su dolor de invierno.
Mientras me quede voz
no han de callar mis muertos.
Marisa Peña
17 d’abril del 2016
platja
Port d'Oslo (Noruega). Foto: F. Barniol
L'estiu finia i el mar
mostrava impúdic les primeres onades
no banyades.
Vas dir-me: el desig és canviant
com daus llançats cada cop
amb un nombre diferent.
Vaig dir-te: sóc cada cop més pobre de tu,
i més ric en record.
El mar també pot naufragar
dins un vaixell.
Manuel Forcano Llei d'estrangeria. Barcelona: Proa, 2008, pàg. 49.
14 d’abril del 2016
memòria
Un día Comba se fue para la buhardilla y ya no volvió a bajar. No había perdido la memoria, sino que escogió una, estacional, la de la primavera de la vida. Se sentaba al lado del ventanuco del vidrio roto y se ponía a coser disfraces.
Manuel Rivas El último día de Terranova [O último día de Terranova, 2015]. Trad. M. Dolores Torres París. Barcelona: Alfaguara, 2015, pàg. 61.
11 d’abril del 2016
espessor
Trobada històrica del papa Francesc i el patriarca rus Kiril (L'Havana, 13.2.2016)
Tinc la sensació que la història de la cristiandat, que és tant com dir de la nostra part d'humanitat, hauria estat més pacífica sense tanta espessor de teologia.
Joan F. Mira "Filioque", El Temps (25.1.2016)
8 d’abril del 2016
gats
Una vez más, me admiraba el cariño que los musulmanes tienen a los gatos: correteaban a sus anchas en las mezquitas, no invalidaban la oración aunque pasaran frente a los piadosos o los rozaran durante las plegarias y, según la tradición islámica, un fiel podía realizar sus abluciones con el agua de un cuenco en el que hubiera bebido un gato, mientras que si había bebido de él un animal como el perro, debía lavarse el recipiente siete veces, la primera con tierra.
Jordi Esteva Socotra, la isla de los genios. Vilaür: Atalanta, 2011, pàg. 52.
6 d’abril del 2016
succedani
La decadència no comença el dia que canvies el cafè per l'Eko. Comença el dia que penses que fins i tot t'agrada.
Piulada de Francesc Serés (17.3.2016)
4 d’abril del 2016
anar de la mà
El pianista James Rhodes (Londres, 1975)
Los compositores y la enfermedad mental suelen ir de la mano, como los católicos y el sentimiento de culpa, o Estados Unidos y la obesidad.
James Rhodes Instrumental. Memorias de música, medicina y locura [Instrumental. A Memoir for Madness, Medication and Music, 2014]. Trad. Ismael Attrache. Barcelona: Blackie Books, 2016, pàg. 203.
1 d’abril del 2016
domingueros
Un dels primers vehicles que va circular a Barcelona (1890)
Però, vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis gran amb aigua viva a Barcelona... com és que va a fora els diumenges. Li demano per favor, home: què hi fa, vostè, al Putxet, en una casa com un cop de puny, amb estadants a sobre, a sota, a davant i als costats, lluny del carnisser, de la fleca, de l'estanc i de l'església; que no pot donar un pas fora de casa sense ficar-se en la pols fins als genolls; que de dia no pot passejar-se, perquè el sol estavella, i de nit tampoc, per mor de la fosca i la serena? Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i fins peix... (no m'ho negui!) i fins llard... ho sé de cert...
Robert Robert "El diumenge... a fora!"(fragment) Un Tros de paper, 1865.
30 de març del 2016
bruixes
Aquet noi ia està tan cagat, que amb prou feines pot adormir-se. Per culpa dels estúpids contes de bruixes, té el cul tan estret que no li cabria ni un gra de mill.
Szilárd Borbély Els desposseïts [Nincstelenek, 2013]. Trad. Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó. Barcelona: Eds. del Periscopi 2015, pàg. 113.
29 de març del 2016
ressuscitar
Científics japonesos ressusciten un ós d'aigua (un microanimal), congelat durant 30 anys
Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Evangeli segons Mateu 16, 21
17 de març del 2016
mort (III)
Les vídues de Vrindavan (Índia). Foto: Montse Argerich Oró.
Tengo que fabricar vida con tanta muerte. Y la
mejor forma de conseguirlo es la escritura. En eso estoy: sólo puedo vivir
asumiendo esta muerte mediante la escritura, pero la escritura me prohibe
literalmente vivir.
Jorge Semprún La escritura o la vida, Barcelona: Tusquets, 1998, pàg. 180.
14 de març del 2016
Afuera
L'Estàtua de la Llibertat en construcció (París, 1884)
Cuando abrazaba, eso sí, las veces que abrazaba [...] los que venían de afuera, y el Afuera debía ser infinito, tanta gente Afuera, no se decía Exilio ni Emigración, se decía Afuera, pues esos abrazos dejaban el recuerdo del abrazo, quedaba un aire de apego después del desapego.
Manuel Rivas El último día de Terranova [O último día de Terranova, 2015]. Trad. M. Dolores Torres París. Barcelona: Alfaguara, 2015, pàg. 71-72.
10 de març del 2016
opi
French Opium Party, 1918
—D’amagat beuen vi i en públic prediquen aigua...
Szilárd Borbély Els desposseïts [Nincstelenek, 2013]. Trad. Jordi Giné de Lasa i Imola Nikolett Szabó. Barcelona: Edicions del Periscopi 2015, pàg. 31.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




















