24 de febrer del 2018

cony


Aleshores, Fabra li deia [al seu amic Josep M. de Sagarra]: "Sembla mentida que sigueu noble per tots quatre costats, per la banda del pare i per la banda de la mare, i que digueu aquests renecs", i en Sagarra responia: "Què voleu que us digui, Fabra; de vegades, un 'cony' ben col·locat soluciona moltes coses!" 


Carola Fabra Fabra, el meu pare. Barcelona: La Campana, 1991.

16 de febrer del 2018

Shakespeare

Edidió de 1691 de Juli Cèsar de W. Shakespare 

El meu pare deia que Déu existeix perquè Shakespeare existeix.
Azar Nafisi

12 de febrer del 2018

virginitat

Uns pares amb la seva filla monja (Calahorra, la Rioja, 1920)

[el Liber Pontificalis, redactat pel papa Lleó I (440-461)] informa que «una monja no debía ser bendecida con el hábito hasta que se comprobara su virginidad durante sesenta años».


John Julius Norwich Los papas. Una historia [The Popes. A History, 2011]. Barcelona: Reino de Redonda, 2017, p. 61.


4 de febrer del 2018

jeure..




El segle IV abans de Jesucrist, durant una edició dels Jocs Ístmics de Corint, Alexandre Magne va trobar Diògenes el Cínic, que vivia com un vagabund als carrers de la ciutat. El rei de Macedònia, orgullós i solemne, es va plantar davant del filòsof, indolent i malforjat, que estava prenent el sol pacíficament. I es va apiadar d’ell: “Què puc fer per tu? Demana’m el que vulguis”. Sense immutar-se. Diògenes se’l va mirar i li va respondre: “Et demano que t’apartis d’aquí, que em tapes el sol”. I el minimalisme homeless existencial (jeure sota l’astre rei) va triomfar per damunt de la popularitat de la més cèlebre de les icones de l’Antiguitat. 

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017



29 de gener del 2018

notes

Pàgina del diari de Sylvia Plath

Henry James diu en algun lloc que si has d’escriure notes sobre com et colpeix una cosa, probablement vol dir que no t’ha colpit tant.

Wallace Stegner En lloc segur [Crossing to Safety, 1987]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008, p. 118.


22 de gener del 2018

fòssils

Exposició  Poesia Brossa (MACBA). Foto: Sali

Vist des d’una perspectiva geològica, som fòssils en potència que serem enterrats i finalment tornarem a sortir a la llum deixant perplexes les criatures d’èpoques futures. Tant en termes geològics com biològics, no mereixem atenció com a individus. Un de nosaltres no es diferencia tant de l’altre, cada generació repeteix els seus pares, les obres que construïm perquè ens sobrevisquin no són més duradores que els formiguers i ho són molt menys que els esculls de coral. Aquí tot revé, es repeteix i es renova, i a penes pot distingir-se el present del passat.

Wallace Stegner En lloc segur [Crossing to Safety, 1987]. Trad. Dolors Udina. Barcelona: Libros del Asteroide, 2008, p. 10.



14 de gener del 2018

Turmeda

Tomba d'Anselm Turmeda (1355-1423). Medina de Tunis, juliol de 2017. Foto: MFA


Si la immortalitat és el record entre els mortals, pot estar satisfet Turmeda. A Tunis veureu la seva tomba públicament honrada, a la placeta on acaba el suk dels Basters abans d'obrir-se al Bab Menara. [...] Per recollir la veu del poble demano a un dels basters del suk el perquè d'aquella tomba a ple carrer. Em respon: 

—Era un sant home que morí sobtadament i fou enterrat ací on caigué.

Mentrestant passen dos xavalets d'ull viu i peu descalç: surten de l'escola i s'aturen a besar devotament la tomba... Sortós fra Anselm! Els musulmans el tenen per un marabut; els cristians fingiren la llegenda del seu martiri; uns i altres basquejaren per obrir-li de bat a bat el cel.

Lluís Nicolau d'Olwer El pont de la mar blava (1928). Barcelona: Adesiara, 2017, p. 70-71.



12 de gener del 2018

energia

Kilian Jornet

¡Pero qué vida! ¡Qué energía! Energía, ay, que, en lugar de estimularme, me hundía cada vez más, página tras página, en la depresión y el odio a mí mismo. Cuanto más leía, más cortado me sentía por una tela apagada y mediocre, condenado a ocupar en el mundo un papel de comparsa, y de comparsa amargado, envidioso, que sueña con papeles de protagonista a sabiendas de que no se los ofrecerán nunca porque le falta carisma, generosidad, valor, le falta todo menos la espantosa lucidez de los fracasados.

Emmanuel Carrère  Limónov (2011). Trad. Jaime Zukaila. Barcelona: Anagrama, 2013, p. 181.

7 de gener del 2018

els catalans

Un tritó català en perill d'extinció. L'espècie ha estat criada amb èxit al zoo de Chester (Anglaterra), la primera organització fora de Catalunya que participa en el projecte de cria de l'amfibi més rar d'Europa (foto: Chester Zoo)


Quan es miri els catalans, serà com si es mirés la sang de la veritat; quan se’ls doni la mà, serà com si es toqués la mà de la veritat. 

Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades. Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja.

Francesc Pujols (1882-1962)


27 de desembre del 2017

avorriment

El coala (Phascolarctos cinereus) dorm una mitjana de 20 hores al dia.

Agradezco a mis progenitores esto, lo otro y lo de más allá, pero particularmente que no estuvieran pendientes de que no me faltase diversión en cada minuto de la infancia. Ocupados en las tareas propias del sostenimiento de la familia, en un medio social humilde, de limitado acceso a los bienes culturales, el ocio del hijo no era un asunto que reclamase su atención, al menos no con la misma intensidad que la salud, la nutrición, la ropa y calzado o la educación escolar.

En consecuencia, uno, a edad temprana, no tenía más remedio que arreglárselas para colmar los tiempos muertos de la vida cotidiana con actividades que no consistieran principalmente en la queja por la falta de actividad. "Papá, mamá, me aburro", se oye lamentarse a veces, con clara intención de chantaje, a algunos niños. Me aburro significa en tales ocasiones: dame espectáculo, cúmpleme un deseo.

No se me ocurre respuesta más adecuada ni cariñosa en tales casos que esta: "Excava en tu hastío, hunde la pala, busca el diamante": La idea no es otra que estimular al pequeño a que se acostumbre a tomar decisiones. Se le convida a extraer provecho de su imaginación, a ejercitarse en la tenacidad y la paciencia, y a encontrar, en fin, por sí mismo solución a sus problemas.

Fernando Aramburu "Elogio del aburrimiento" El Mundo, 26.11.2017



18 de desembre del 2017

osset

Miquel Iceta en el míting del diumenge, 17 de desembre


En una entrevista a Onde Cero, Miquel Iceta s'ha referit a Junqueras com un "osset", una expressió que van fer servir per mofar-se'n els policies espanyols que el van traslladar a la presó.

Iceta diu que Junqueras té un punt de raó quan assegura que va anar a presó perquè no s'amaga i és conseqüent amb els seus actes. En un moment donat de l'entrevista, quan li demanen com és que enganxi el missatge religiós del republicà d'”estimeu-vos els uns als altres” afegeix: “Junqueras és una persona molt agradable en l'àmbit personal. Amb perdó, que ningú s'ho prengui malament, però és com l'osset que tots hem volgut tenir en algun moment”.
Nació digital (18.12.2017)



Jesús deia: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan"

Evangeli segons Lluc 23, 34.



soledat

Estàtua en mal estat del projecte Another Place (2007) d'Antony Gormley (Platja de Crosby, Anglaterra). Foto: Christopher Furlong 

Las autoridades educativas harían bien en introducir clases de soledad en los colegios. Serían económicas. Ni siquiera precisarían de personal docente especializado. Aprender a estar a solas y en silencio con los propios pensamientos es un arte que no todo el mundo domina. Y, sin embargo, en dicho arte radica uno de los antídotos más efectivos contra el aburrimiento, la ansiedad, las actitudes gregarias y la falta de iniciativa.

Fernando Aramburu "Elogio del aburrimiento" El Mundo, 26.11.2017

15 de desembre del 2017

polls

Pintura de Lita Cabellut (Serinyena, 1961)


He tornat a agafar polls.

Mircea Cartarescu Solenoide. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2017


11 de desembre del 2017

independència

Brussel·les, 7 de desembre de 2017

La mayoría de mis amigos, siguiendo a Alain Finkielkraut, tomaban partido por la independencia de los croatas en nombre del derecho a decidir por sí mismos. El argumento parecía irrefutable en aquella época: cuando uno quiere irse se va, no se retiene a un país por la fuerza en la cárcel de otro. 

Emmanuel Carrère  Limónov (2011). Trad. Jaime Zukaila. Barcelona: Anagrama, 2013, p. 244.


1 de desembre del 2017

Al Gemon

Josep Ramon (Gemon) Cunill (1961-2017)



Les llàgrimes són la sang de l'ànima

Sant Agustí d'Hipona


26 de novembre del 2017

la vida lenta

Foques a la costa nord de Yorkshire (Regne Unit). Foto: Alamy Stock


Quan li preguntaren per què li agradava tant viatjar en vaixells petroliers en comptes de pujar a bord dels vaixells comercials, Pla en tenia prou de dir, amb satisfacció: “Perquè són tan lents...!”. Així va popularitzar el seu mètode de recerca d’adjectius: la vida lenta, fumant amb plàcida vagància. 

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017



21 de novembre del 2017

mandra

Els Reis Mags dormen junts quan l'àngel els desperta 
(Missal, Salzburg, 1478-89)


El pecat és consubstancial amb la feblesa i no deixa de ser una seqüela dels designis de Nostre Senyor, que va decidir fer-nos tan dèbils. Aleshores, esclar, no hem tingut altre remei que enganxar-nos a la dèria d'anar atrafegats, a guanyar-nos el pa amb la suor del nostre front, i el mandrejar s'ha convertit en una actitud censurada des de gairebé tots els angles: els valors morals, el sistema econòmic, la projecció social, l'èxit, l'altruisme... tots bandegen els embornals de la passió que ens brinda la "magnanimitat del despreniment".

Francesc Ginabreda "Elogi de la mandra" Núvol, 14.11.2017










16 de novembre del 2017

contemplar

Fotografia de Julia Fullerton-Batten (projecte Unadorned)


"No aspiro a contemplar, sinó a ser contemplatiu".

Pablo d'Ors


9 de novembre del 2017

le noir

Un heroïnòman en un carrer del Raval, Barcelona. (Foto: Sasha Asensio)


Ils traversent ainsi le noir illimité


Charles Baudelaire (del poema "Les aveugles"  Les flors del mal, 1857)


3 de novembre del 2017

llibertat!


I finalment un missatge a tot el poble de Catalunya, mai no defalliu. Ens hi juguem tant que ens ho juguem tot. Siguem dignes de tota la gent que ens ha precedit.

Oriol Junqueras "A treballar per guanyar la llibertat" Ara, 2.11.2017