bèstia

Una foca menjacrancs (Lobodon carcinophagus) a l'Antàrtida. Foto: Özge Elif Kizal 

—Penso, fill, que l'home és una bèstia, una bèstia ferotge... no ploris, penso també que Déu és gran! 

—Pitjor que una bèstia ferotge [...] Un cuc enganxifós, llefiscós, un cuc de podridura, una porqueria... 

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 114.

histèria

Un membre d'una mascarada ioruba (Ouidah, Benín) 

—Es deia Augustine —va dir en Bill—. [...] Va ser fotografiada obsessivament i es va convertir en una mena d'estrella de la histèria. També era daltònica. Segons sembla, molts malalts d'histèria veien els colors només quan els hipnotitzaven. És gairebé massa perfecta: la noia representativa d'una malaltia en els inicis de la fotografia veu el món en blanc i negre.

Siri Hustvedt Allò que vaig estimar [What I Loved, 2003]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, p. 68-69.

naufragar

Kirsty Mitchell "The Storyteller" (2019)

Immensità s'annega il pensier mio:
E il naufragar m'è dolce in questo mare.

[...] en aquesta immensitat se'm nega el pensament
i naufragar m'és dolç en aquest mar.

Giacomo Leopardi "L'infinito" (1819). Traducció: Narcís Comadira

de primera

Un Joan Manuel Serrat jove fent una capcinada (Joana Biarnés)

Tot el que Déu ha creat és de primera, pensa; aquest món és un èxit, no hi falta de res. Si tens fam, hi ha pa, carn estofada i arròs amb canyella. Si tens set, aiguardent, elixir de la immortalitat. Si tens son, justament per això ha fet Déu el dormir, per curar la son. Si estàs d'humor rabiüt, ha creat el fuet i les canques dels infidels.

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 5.

La manada...

Quim Domene i Berga, La Manada, 2019

Sense paraules...

bojos

El magistrat Manuel Marchena al Tribunal Suprem

"Són bojos de tancar, Senyor!"  

Nikos Kazantzakis El Crist de nou crucificat (1955). Trad. Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 2018, pàg. 112.

Virginia...

Ava Gardner (1922-1990)

Ja n'hi ha prou de llegir i rellegir Una cambra pròpia; agafeu les Obres completes d'Ava Gardner. La Virginia Woolf era una verge lesbiana que només sabia pessigar i grapejar, amb una vida eròtica que tenia una part de lascívia i deu de por; la paròdia anglesa d'un llebrer rus amb problemes de consanguinitat i un aire espontani de superioritat respecte a tots els seus inferiors que només saben afectar els anglesos, i que no es va despullar en sa vida.

Philip Roth El teatre d'en Sabbath [Sabbath's Theater, 1995]. Trad. Xavier Pàmies. Barcelona: La Magrana, 2014, pàg. 205.

fòssil

Els personatges de la sèrie Pipi Langstrump (1969), abans i ara

A tot estirar ens espera l'improbable paradís del registre fòssil.

Jesús Moncada Calaveres atònites

destrucció

Mires a donde mires en esa pintura, el templo derruido, el árbol seco, el burro hambriento, todo anuncia el final. Solo el juego funciona como distracción momentánea. Como ese perrito que tras el bombardeo de Berlín salió de entre los escombros, desenterró un hueso flaco con el que jugó un rato, y cuando vio el camión militar que pasaba a toda velocidad se tiró bajos las ruedas.

María Gainza El nervio óptico Barcelona: Anagrama, 2018, p. 43.

la mort

Había estudiado la muerte durante 40 años pero no sabía lo que era morir. Fue en el funeral de mi madre cuando lo entendí: es la ausencia definitiva del beso, del abrazo, de respirar juntos; la ausencia definitiva de los pasos. Todavía hoy, 14 años después, oigo sus pasos. Cualquier muerte es un asesinato para los vivos.

Entrevista a Francisco Moita Flores, doctor en història, policia judicial, escriptor i assagista. La Vanguardia, 2 de febrer de 2019.

pol

Reutlingen (Alemanya). Foto: Sebastian Gollnow

En va tracto de convence'm que el pol és la seu del gel i de la desolació; sempre se'm presenta com la regió de la bellesa i el goig.

Mary Shelley Frankestein o el Prometeu modern [Frankestein or The Modern Prometeus, 1818]. Trad. Quim Monzó. Barcelona: eds. 62, 1983, p. 17.

gamma de tons

Una dona vietnamita prepara encens per a les celebracions del nou any

Com en una carta de colors, quan coneixes de prop el dolor, pots distingir tota una gamma de tons, i el to del dolor físic no és mai tan fosc com el del dolor mental.

Marta Orriols Aprendre a parlar amb les plantes. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018, p. 205.

gaiters

Estudiants de Medicina de la Universitat de Barcelona, alguns amb copalta. 

Muntanya de Vallvidrera, 1900.

I, finalment, també sembla evident que aquests moviments romàntics van de bracet amb la Revolució industrial britànica de mitjan aquell mateix segle XVIII. I és que els moviments romàntics tenen un gran component ciutadà tot i els cants als orígens rústics i camperols, amb els seus gaiters —Lo Gaiter del Llobregat (Joaquim Rubió i Ors)—, flabiolers, timbalers i tota la colla de trobadors més o menys fluvials que originaren els Jocs Florals (1859-1877), vestits, però, això sí, amb levita i copalta!

Josep Ferrer i Joan Pujadas a Fabra i Coromines. Amistat i cartes d'exili. Barcelona: Ara, 2018, p. 7.

zel

Cabana on s'ubica la sauna spa Sonia Moura, a Dalen (Noruega)

La Violet es va instal·lar al 89 del Bowery amb en Bill, i així que va arribar es va posar a fer neteja. Amb un zel que devia provenir d'un llarg llinatge de protestants escandinaus, va fregar, emblanquinar, ruixar i enllustrar fins que el loft va adquirir un aspecte estrany, nu i gairebé enlluernador.

Siri Hustvedt Allò que vaig estimar [What I Loved, 2003]. Trad. Jordi Martín Lloret. Barcelona: Eds. 62, 2018, p. 82.

mea culpa

He anat a comprar verdura, i la botiga estava plena. Era com una processó de gent entonant el mea culpa, autoflagel·lant-se amb els apis i el julivert...

Tuit de Susagna (@susmun). Ara, 8.1.2019

història de l'art

 Fotografia de l'exposició À la croisée des chemins (Cristina de Middel i Bruno Morais. Arles, 2018)

Mal administrada, la historia del arte puede ser letal como la estricnina.

María Gainza El nervio óptico Barcelona: Anagrama, 2018, p. 43.

l'art

Chant Avedissian (El Caire, 1950-2018)

La vida aclapara i destrossa l'esperit,

i l'art ens recorda que en tenim.

                            Stella Adler (1901-1992)

surf

La surfista australiana Stephanie Gilmore surfejant a la badia de Honoloua (Hawai)

(ahora que lo pienso, Jesús fue el primero en caminar sobre el agua, el primer surfer).

María Gainza El nervio óptico Barcelona: Anagrama, 2018, p. 71.

gasteròpodes

Hong Kong, 2008 (foto: Peter Steinhauer)

Tots som gasteròpodes, animals tofencs i llefiscosos, i ens arrosseguem per la mateixa terra d'on hem sortit, deixant darrere nostre un solc argentat de saliva. 

Mircea Cartarescu Solenoide [Solenoid, 2015]. Traducció: Antònia Escandell Tur. Barcelona: edicions del Periscopi, 2017, p. 471-72.