negres

Anunci racista (EUA, principis segle XX)

Les persones amb qui compartia el despatx eren força simpàtiques, però tan carregades de la bondat característica de l’esquerra radical que em vaig quedar amb la boca oberta quan —després que un d’ells em corregís immediatament quan vaig fer servir la paraula negre en una conversa mentre esperàvem que s’acabés de fer el cafè— vaig descobrir que l’home que els netejava els lavabos, la cuina i el lavabo era negre. Observaven la solidaritat, la justícia, la igualtat i la comprensió envers els altres en el llenguatge, i alhora tapaven amb una mena de xarxa la realitat, que continuava fent el seu camí injust i discriminatori per sota d’ells. 

Karl Ove Knausgaard Un home enamorat. La meva lluita, II [Min Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. p. 296.

enyorar

Nens de la tribu Hamar, sud d'Etiòpia. Foto Mick Ryan

De vegades pensava que el fet d’enyorar el paisatge en què ens havíem criat era una cosa biològica, arrelada d’alguna manera al nostre interior, que l’instint que podia portar un gat a recórrer centenars de quilòmetres per trobar el lloc d’on havia vingut també funcionava per a nosaltres, l’animal humà, juntament amb altres profunds corrents arcaics que portàvem a dins. 

Karl Ove Knausgaard Un home enamorat. La meva lluita, II [Min Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. 633.

marits

Pieter Bruegel el Vell Les noces camperoles, c. 1569 (Viena, Kunsthistorisches Museum)

En su mundo, los maridos eran omnipotentes, nunca impotentes.

Rabih Alameddine La mujer de papel [An Unnecessary Woman, 2012]. Trad. Gemma Rovira. Barcelona: Lumen, 2016, p. 25.

paisatge i llengua

Plaça Waterloo, Londres, 1899

Si decía que el paisaje de una ciudad es su arquitectura, ahora casi me parece que es la lengua que habla, su lengua como ambiente, acento, tonalidad, dialecto, como sonido patrio, música de la patria, y el que consigue hacerla audible invoca también el espíritu del paisaje con el que está tan íntimamente unida, cuya manifestación acústica es. 

Thomas Mann Sobre mí mismo [Über Mich Selbst, 1983]. Trad. Carlos Fortea. Barcelona: Edhasa, 2016, pàg. 45.

arrels

Anunci de la urbanització Llocsà (municipi de Lluçà). 

La Vanguardia, 10 de juny 1971

Una urbanització no té arrels en el passat, tampoc cap branca que entri al cel del futur, com havien tingut els suburbis en el passat. 

Karl Ove Knausgaard L'illa de la infantesa. La meva lluita, III [Min Kamp. Tredje bok, 2009]. Trad. Alexandra Pujol. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. 20.

camí

Oleg Oprisco

Voy, de acá para allá, por un camino inverosímil.

Martín Caparrós Una luna. Diario de un hiperviaje (2000). Barcelona: Anagrama, 2009, pàg. 33.

americans

Els models del quadre American Gothic de Grant Wood (aprox. 1930)

Los libros en sí mismo casi nunca son aburridos, excepto las memorias de los presidentes de Estados Unidos (no, no, Nixon); o mejor dicho, las memorias de los estadounidenses en general. Es el síndrome “Vivo en el país más rico del mundo, pero compadeceos de mí porque de joven tenía los pies planos y una vagina maloliente, pero al final he triunfado”.

Rabih Alameddine La mujer de papel [An Unnecessary Woman, 2012]. Trad. Gemma Rovira. Barcelona: Lumen, 2016, p. 14-15.

defunció digital

Tatsuya Kanaka per a Miniature Calendar

El cert és que cada vegada hi ha més agents que miren de conscienciar els internautes del fet que tenim una herència a la xarxa i que ens n’hem d’ocupar abans de morir. Per això Facebook acaba d’incorporar la possibilitat de nomenar un marmessor digital que s’encarregarà de gestionar el nostre perfil social i disposar què se n’ha de fer: què se n’esborra, què en queda i com volem que els nostres amics hi interactuïn. 

Gina Tost i Xavier Vidal "La vida social després de la mort" Ara, 12.04.2015

menjar

Foto. Getty

Quin cony de país idiota i ple d’imbècils. Totes les dones joves bevien unes quantitats tan exagerades d’aigua que els sortia per les orelles, es pensaven que era “beneficiós” i “saludable”, però per a l’únic que servia era per fer pujar en picat el nombre de joves amb incontinència. Els nens menjaven pasta integral i pa integral, i tot d’arrossos estranys amb clofolla que els seus estómacs no podien pair correctament, però això tant li feia perquè era “beneficiós” i “saludable”, era “sa”. Sí, confonien el menjar amb la ment, es pensaven que menjant bé podien arribar a ser millors persones sense entendre que el menjar és una cosa i les idees que evoca el menjar, una altra. I si ho deies, si deies alguna cosa d’aquest estil, o bé eres un reaccionari o bé només noruec, és a dir, que anaves deu anys enrere.

Karl Ove Knausgaard Un home enamorat. La meva lluita, II [Min Kamp. Andre bok, 2009]. Trad. Anna Llisterri. Barcelona: L’Altra Editorial, 2015, pàg. 37.

la rosa...

Dones khakasses amb vestits tradicionals (república de Khakassia, Federació Russa). 

Foto: Ilya Naymushin

Soneto XXIII

     En tanto que de rosa y azucena

se muestra la color en vuestro gesto,

y que vuestro mirar ardiente, honesto,

enciende el corazón y lo refrena,

y en tanto que el cabello, que en la vena

del oro se escogió, con vuelo presto

por el hermoso cuello blanco, enhiesto,

el viento mueve, esparce y desordena:

coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre.

     Marchitará la rosa el tiempo helado,

todo lo mudará la edad ligera

por no hacer mudanza en su costumbre.

                                   Garcilaso de la Vega (1543)

corrua...

Jornalers fent el transport del raïm (1915). 
El primer toca l'acordió per marcar el ritme. Font: Tuit @premsahistoria

Joan Salvat-Papasseit "Les formigues" a L'irradiador del port i les gavines (1921)

anglès

Coronació del rei Jordi VI, Trafalgar Square, Londres (12.5.1937). 

Foto: Henri Cartier-Bresson

El más digno de consideración, entre los abonados al gabinete de lectura, era un caballero apoplético, que había llevado granos a Inglaterra y se creía en la obligación de leer la prensa extranjera. Llegaba a las nueve de la noche indefectiblemente, tomaba Le Figaro, después The Times, que colocaba encima, se ponía las gafas de oro y arrullado por cierto silbido tenue de los mecheros del gas, se quedaba dulcemente dormido sobre el primer periódico del mundo. Era un derecho que nadie le disputaba. Poco después de morir este señor, de apoplejía, sobre The Times, se averiguó que no sabía inglés. 

Leopoldo Alas "Clarín" La Regenta (1885)

consciència

Una selfie avant la lettre (1934)

La capacitat de pensar, aquella que d'entrada ens ha permès ser conscients de la pròpia consciència i que de retruc ens ha conduït, de la mateixa manera que a fer-nos únics i diferents, a ser un més entre els altres i socialitzar-nos, i que en definitiva ens permet ser i estar, també pot ser el contrari de tot això, i ens pot conduir a dissoldre'ns en la pròpia consciència, a aïllar-nos dels altres, a deixar de ser un més.

Domènec Serrano Fenotips delirants en pacients amb esquizofrènia: caracterització clínica i evolució als 6 mesos. Tesi doctoral, UAB, 2016, pàg. 9.

native air

El Priorat (foto: Diego Rey)

Happy the man, whose wish and care
A few paternal acres bound,
Content to breathe his native air,
In his own ground. 

Alexander Pope "Ode on Solitude" (1700)

bressol

Arvo Pärt Cançó de bressol estoniana (2002)

Una cançó de bressol? Repassem el catàleg de cançons de bressol: Brahms, que sona com una capsa de música barata, que tots els nens d’Europa han sentit al llit, abraçats a un peluix blau o rosa; Brahms, el Volskwagen de la cançó de bressol, massís i eficaç, no hi ha res que t’adormi més de pressa que Brahms, aquell barbut dolent i plagiari de Schumann però sense l’audàcia ni la bogeria. [...]

El fervent estonià Arvo Pärt va compondre cançons [...] per adormir monestirs sencers.

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, p. 41-42.

deesses

Deessa en versió manga

Sempre m'ha semblat graciós que es venerin les deesses mentre que, en la vida quotidiana, a les dones se les relega a una posició secundària i se les considera inferiors.

Doris Lessing

música

Gerrit van Honthorst El violinista alegre amb un got de vi, c. 1624 

(Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid)

La música és un bell refugi contra la imperfecció del món i el decandiment del cos.

Mathias Enard Brúixola [Boussole, 2015]. Trad. Jordi Martín. Barcelona: Empúries, 2016, pàg. 52.